Vicent Luna i Sirera

Per tot això, i més i més, és més que comprensible que per tota aquesta corrupció, per aquesta nefasta gestió dels diners públics, per aquest menyspreu a l’ensenyament públic, per aquest malbaratament dels recursos, per aquesta degradació de la vida política, per aquest robatori dels bancs, per tot i tot els que està caient, els ciutadans del carrer, el professorat, els funcionaris en general i els pares i mares dels nostres escolars, estiguen, estem!, més que farts i més que  indignants. I no podem acceptar, sota cap concepte, que s’intenten justificar aquestes retallades que ataquen frontalment el sistema educatiu públic valencià.

 

L’educació és cara, prova la ignorància

 Estem acabant el mes juny i a les escoles, instituts, universitats i en general a tots els centres del  nostre sistema educatiu s’està avaluant l’alumnat. És el moment de fer una valoració general del curs i de posar una nota final. Però a més d’avaluar els nostres alumnes, també caldria que férem una valoració final d’aquest curs, tot i posant-li una nota a la nostra Conselleria d’Educació.

La veritat és que el curs  escolar 2011-2012 ha estat un curs força mogudet: concentracions, manifestacions, vagues, tancades i tota mena d’actes de protesta que hem portat a terme la Comunitat Educativa contra les polítiques de retallades educatives del Govern valencià del PP. Aquest curs passarà a la història com l’any  en què s’aprovaren tot un grapat de lleis i decrets per  retallar el pressupost destinat a educació. És l’any de les retallades. És evident que, davant d’aquestes injustes mesures, i conscients de les conseqüències tant negatives que ocasionarà al nostre alumnat i al sistema educatiu en general, la comunitat educativa valenciana no pot més que valorar molt negativament l’actuació de la Conselleria d’Educació, suspendre-la amb una nota de molt deficient. Davant de la  Conselleria caldria que tots plegats muntàrem  una gran falla amb una monumental carabassa.

 I la suspenem, entre altres coses, per molts motius: U. Al proper curs hi haurà una pèrdua d’uns 8.000 professors en l’escola pública. Aquesta manca de professorat farà que desapareguen les classes de suport i els desdoblaments a l’alumnat amb necessitats educatives especials, així com també  molts programes com el de diversificació. Dos. S’incrementarà la ràtio en totes les etapes: de 25 a 30 en E. Primària, de 30 a 36 en E. Secundària i de 35 a 42 en Batxillerat. Aquesta excessiva ràtio farà impossible atendre l’alumnat com es mereix i augmentaran els problemes d’atenció i de convivència. Tres. Desapareixeran les classes de suport en E. Infantil, els desdoblaments per atendre alumnes amb necessitats específiques, l’atenció a la diversitat, el programa de diversificació de 4t d’ESO. Quatre. La manca de professorat interí impedirà la substitució de les baixes laborals els primers 15 dies, la qual cosa provoca la pèrdua d’hores lectives en diferents matèries. Cinc. L’augment de la jornada de treball del professorat repercutirà en la reducció d’hores de compensatòria, desdoblaments, atenció a l’alumnat, tutories, reunions de coordinació, atenció a pares i mares… Sis. La reducció de modalitats en Batxillerat i FP farà que alguns alumnes no puguen finalitzar els estudis en el seu centre. Set. La disminució de les beques, de les ajudes a llibres de text i menjadors escolars, així com  l’augment excessiu de les taxes universitàries, entre 242 i 369 euros, repercutirà molt negativament en l’economia de moltes famílies valencianes. Vuit. A més a més, per acabar-ho d’adobar i aprofitant aquests moments de majoria absoluta, el futur esborrany de plurilingüisme no garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una o més llengües estrangeres. Pretenen derogar la LUEV i això farà que desapareguen les línies en valencià. El final ja se’l podeu imaginar: el valencià acabarà sent una llengua arraconada i testimonial, la germana pobreta del nostre sistema educatiu. Tots els avanços, que han costat Déu i ajuda!!, i que hem aconseguit al llarg d’aquests 30 anys, aquest decret els posa en perill.

I davant de tot aquest desgavell molts ensenyants, pares i mares dels nostres fills que estan estudiant, ens preguntem on ens porten aquestes retallades en educació. Malauradament ens porten a un deteriorament del sistema educatiu públic. I aquest deteriorament on més s’hi notarà és en la qualitat educativa del nostre alumnat. Si l’actual  fracàs escolar del primer cicle d’ESO frega el 37%, no podem ni imaginar on arribarà amb totes aquestes retallades. El mateix passa respecte a la taxa d’abandonament educatiu entre la població de 18 a 24 anys que no ha completat algun nivell d’estudis postobligatoris, bé siga el Batxillerat o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà. La taxa d’abandonament en el País Valencià és del 29%, només superada per Ceuta i Melilla. Amb aquestes retallades aquesta taxa aviat es veurà superada.

Ens diuen que aquestes retallades són inevitable. Molts pensem que no és així, i cada vegada ho pensa més gent. Sense anar més lluny aquest dimarts el president Alberto Fabra va anar a la Universitat d’Alacant per assistir a l’acte de presa de possessió del nou rector de la Universitat d’Alacant, el senyor Manuel Palomar. Doncs a més de rebre’l centenars d’alumnes i professors que protestaven contra aquestes retallades al crit de “Menys corrupció i més educació”, el nou rector no va tindre pèls a la llengua en dir en el seu discurs que aquesta política de retallades en educació repercutirà negativament en el desenvolupament social i ens portarà a “un trencament del sistema d’igualtat d’oportunitats”. A més a més  recordà les paraules de Derek Bok, que fou president de la Universitat de Havard que va dir que: “ Si l’educació és cara, prova la ignorància”.

Efectivament, aquestes retallades ens porten que les futures generacions de valencians i valencianes tinguen menys preparació acadèmica. Experts en educació, en economia, i fins i tot polítics amb visió de futur, ens ha recordat més d’una vegada que quan més crisi tinga un estat més cal invertir en educació. Que per eixir de la crisi cal fer una aposta valenta per millorar el sistema educatiu. Que en un món tant competitiu com l’actual calen generacions ben formades. Només apostant per més formació, per més educació, serem més competitius i estarem en condicions d’afrontar millor les crisis. Així ho han fet i ho fan els estat més desenvolupats. Però ací fem tot el contrari i, a més, ho intenten justificar. No hi ha arguments possibles que justifiquen retalls en el sistema educatiu.

Els ciutadans no podem entendre que es retalle en educació quan a l’estat espanyol hi ha 445.568 polítics, 300.000 més que en Alemanya amb la meitat de la població. A més Alemanya està molt més descentralitzada que Espanya. Té 6 nivells administratius: Estat, Länder, Regions Administratives, Districtes, Mancomunitats i Municipis. Espanya només 4: Estat, Comunitat Autònoma, Província i Municipi. Per què no es retalla en polítics? Per què no es retalla en administracions, com ara les províncies que dupliquen funcions?. Com podem entendre els ciuatadans les retallades en educació quan s’ha malbaratat tans recursos en aeroports sense avions, Ciutats de les Llum deficitàries, obres faraòniques, escultures fabrianes i visites Papals, per posar algun exemple? Com anem a acceptar aquestes retallades que tant perjudicaran els nostres fills quan veiem la quantitat de casos de corrupció dels nostres polítics que s’embutxaquen amb milers i milers d’euros de l’erari públic i no els hi passa res? Com anem a callar veient con es rescata amb milions i milions d’euros els bancs i caixes corruptes mentre desapareixeran els programes d’ajuda als nostres escolars amb dificultats, o l’ajuda als menjadors escolars? Com no anem a estar indignats si milers i milers de professors es quedaran sense treball, mentre el Govern valencià dilapida milions d’euros en un sol dia en la Fórmula 1, tot i utilitzant l’argument de la projecció exterior? Es que no hauríem de suportar més que els nostres governats continuaren administrant tant malament els nostres recursos. Com s’hi pot retallar en educació i malbaratar milions i milions d’euros en AVEs i aeroports totalment deficitaris? Com poden retallar en educació  i posar-se uns sous i unes jubilacions que clamen al cel?

Per tot això, i més i més, és més que comprensible que per tota aquesta corrupció, per aquesta nefasta gestió dels diners públics, per aquest menyspreu a l’ensenyament públic, per aquest malbaratament dels recursos, per aquesta degradació de la vida política, per aquest robatori dels bancs, per tot i tot els que està caient, els ciutadans del carrer, el professorat, els funcionaris en general i els pares i mares dels nostres escolars, estiguen, estem!, més que farts i més que  indignants. I no podem acceptar, sota cap concepte, que s’intenten justificar aquestes retallades que ataquen frontalment el sistema educatiu públic valencià.

           Alcoi, 21 de juny del 2012