La Flama de la Llengua
I restaràs tot l’any
a la Casa Pairal,
dintre del Castellet:
porta, presó, baluard,
bastió inexpugnable.
I en vespres del solstici
joves excursionistes
et pujaran al cim,
oh mític i enlairat Canigó!
I encendran una foguera
amb llenya de mil pobles.
A trenc d’alba,
amb la Flama renovada
tots plegats baixaran
i fent relleus a peu,
en bicicleta, en cotxe
o fins i tot en llaüt,
t’escamparan per pobles i ciutats
perquè hi arribes a temps.
A temps d’encendre
les fogueres, la nit de Sant Joan.
És la Flama de la Llengua
que l’encengué la fam de llibertat,
la portà l’ambició de conquesta,
i la manté la fermesa d’un poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!