Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

20 de desembre de 2020
0 comentaris

La dona del bosc

En juny de 2016 vaig tindre el gust de presentar-li al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM) el llibre “Cavallet de mar”, un magnífic poemari on ens feia descobrir els amors, els neguits, els somnis, les passions, els ideals, les frustracions… d’un poeta que havia “trobat l’illa perfecta, la que sempre havia somniat, de manera inesperada, quan havia naufragat”.

Despús-ahir m’arribà per correu “La dona del bosc”, un nou treball del poeta d’Algemesí, un regal de l’amic Miquel Català que agraisc moltíssim. Un grapat de poemes que m’ajudaran a passar aquests dies de festes i encontres frustrats per culpa d’aquest maleït Covid-19. Un poemari que, com escriu el poeta Manel Alonso al pròleg del llibre, “a pesar de tots els espectacles funestos i miserables als quals ens veiem obligats a assistir, (com els estralls que hem patit  aquest 2020) “la vida paga la pena de ser viscuda, l’amor de ser sentit, el paisatge de ser contemplat i posteriorment evocat, el desig de ser consumit, l’univers de ser cantat”. En aquests dies de Nadal, on els records estan molt presents i hom en fa una mena de balanç, la poesia ens pot ajudar molt a retrobar-nos. Us recomane la lectura d’aquest poemari que com diu Alonso, “és la història d’un individu senzill atrapat en la xarxa del més gran dels encanteris: el de l’amor i la recerca constant de la bellesa”

Moltes gràcies amic Miquel, per la teua generositat i pel teu regal tant oportú, de segur que la lectura de “La dona del bosc” m’ajudarà a retrobar els meus amors.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!