Vicent Luna i Sirera

L’any passat amb el meu cunyat Rafa ja la vàrem fer, però avui hem volgut tornar a anar-hi per ensenyar-li-la al meu fill Jaume. La ruta és molt bonica i paga la pena dedicar-li un matí. És un itinerari circular al voltant de la Serra del Buixcarró. Aquesta alineació muntanyenca prebètica està envoltada pels pobles de Pinet i Quatretonda (la Vall d’Albaida), Barx i Marxuquera (la Safor) i Barxeta (la Costera).
Hem eixit a les 7:00 h del matí des des de la Font de la Drova. Des de la mateixa font, i a la dreta, agafem una senda. Aviat ens hi trobem una indicació que ens ha de portar al Pla de la Nevereta. Comencem a pujar senda amunt i, entre dos llums, albirem el poble de Barx i el cim del Mondúver envoltats per una refrescant boira. Per a la fauna i la flora, i en aquesta llarga i dura sequera, aquesta boirina arruixadora és com un mannà caigut del cel. Continuem pujant i ens endinsem en el Barranc de Manesa. Quina meravella de barranc. Un dels raconets que hem de preservar per la importància, fonamentalment, de la seua vegetació: falagueres, sureres, fleixos…
Tot l’itinerari està molt ben senyalitzat i ens connecta amb altres possibles rutes: Pinet, Alzira, Monestir de la Valldigna, Llutxent…En el Pla de la Nevereta observem les restes d’una nevera (cava o pou de neu). Una pena que aquesta construcció l’hagen abandonada. A prop ens acostem a un avenc. La gran paret d’entrada està coberta per una gran heura i en la mateixa boca hi veiem uns frondosos fleixos. Abans de continuar l’itinerari tornem una mica enrere per agafar la senda que ens porta al cim d’aquesta serra: l’Alt de l’Aldaia que té 755 m. L’esforç de la pujada ha valgut la pena. Quines vistes! A una banda la Serra del Mondúver i als seus peus Barx i la Drova.Si mirem al sud i oest la vista se’ns perd: la Safor, la Serra d’Ador, el Benicadell, el Montcabrer i allà ben lluny l’Aitana. I de pobles un fum: Montixelvo, Pinet, Llutxent…
Ja de baixada encara ens espera una sorpresa: el Forat de l’Aire. Així l’anomenen a aquest petit avenc per on ix un aire ben fresquet. En un tres i no res, i seguint la mateixa senda, tornem al punt de partida des d’on hem eixit de bon matí, la Font de la Drova.
Amics i amigues una excursió interessant, gens difícil, ben senyalitzada, amb una vegetació única i amb unes vistes per emmarcar.