Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

19 de setembre de 2013
1 comentari

Enterrem la por

Els valencians el 25 d’abril, i els catalans l’11 de setembre, recordem tots els any la desfeta que va significar per a tots plegats la Guerra de Successió. Els primers l’any 1707 i els segons el 1714. Una guerra que va significar la pèrdua del nostre propi estat, mitjançant l’aplicació dels Decrets de Nova Planta per Felip V i la posterior ocupació del nostre territori per les trobes borbòniques. S’encetava així un procés, que encara avui dura, d’assimilació d’una nació. Calia, deien, incorporar “l’España assimilada“, és a dir els territoria de la Corona catalanoaragonesa, a “l‘España Uniforme“, és a dir la Castella pura i dura.
Doncs bé, després de tres segles encara hi ha valencians i catalans (i mallorquins, i…) que no ens hem begut l’enteniment, que estem orgullosos de la nostra identitat i que pensem que tots els pobles del món tenen dret a escollir lliurement el seu futur. Aquest 11 de setembre el recordarem d’una manera especial. Una data que marcarà un abans i un després. Allí, a Vinarós, just on està el riu de la Sènia, milers de valencians i valencianes vam fer costat a la Via Catalana per la Independència. Un procés irreversible que ha de portar Catalunya a aconseguir definitivament la llibertat. Nosaltres, els valencians, haurem d’aprendre molt dels nostres germans i ens haurem de plantejar seriosament si volem seguir el mateix camí o, per contra, ser definitivament assimilats.

Enterrem la por

I tu, home dels dies d’ara de Sepharad,

no visquis més la mort d’un repòs covard,

arrisca’t a salvar-te del teu mal.

(La pell de brau. Salvador Espriu)

I fins quan seguirem sense dignitat?

Negant la nostra existència i fent de criats?

I demà, quin futur els espera els nostres fills?

No ens enganyem, mirem-nos fixament a l’espill.

Dubtem encara de la seua obsessiva intenció?

Esperem de veritat que ens respecten de debó?

Injusta disort la del nostre poble.

No tinguem por, l’objectiu és noble.

Donem-nos la mà i fem força plegats.

Enterrem la por i anem-hi, plantats!.

Paraules buides mai més creurem.

Enganys i mentides, ja n’estem farts.

Nugats de mans i peus mai més estarem.

Dies de glòria, flors i violes creixeran.

Èglogues i sonets aviat n’escriurem.

Nostrada terra que ens estan ocupant.

Cridem ben fort que no som vençuts.

I filem complicitats per deixar de ser muts.

Anem, vinga, sense por, tots plegat!.

Alcoi, abril del 2010

  1. Ara toca donar suport als mestres i professors de ses Illes.

     Pots fe un donatiu a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents. Aquests diners aniran desitnats a pagar despeses de l’organització de la vaga, possibles despeses legals o de defensa jurídica ajudes econòmiques a vaguistes que ho puguin necessitar.
    Número de compte
    2056-0009-74-4102003418 Caixa Colonya a nom de l’Obra Cultural Balear .

    Jo ja he fet la meva aportació (101€) i tu? I vosaltres? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!