Els valencians el 25 d’abril, i els catalans l’11 de setembre, recordem tots els any la desfeta que va significar per a tots plegats la Guerra de Successió. Els primers l’any 1707 i els segons el 1714. Una guerra que va significar la pèrdua del nostre propi estat, mitjançant l’aplicació dels Decrets de Nova Planta per Felip V i la posterior ocupació del nostre territori per les trobes borbòniques. S’encetava així un procés, que encara avui dura, d’assimilació d’una nació. Calia, deien, incorporar “l’España assimilada“, és a dir els territoria de la Corona catalanoaragonesa, a “l‘España Uniforme“, és a dir la Castella pura i dura.
Doncs bé, després de tres segles encara hi ha valencians i catalans (i mallorquins, i…) que no ens hem begut l’enteniment, que estem orgullosos de la nostra identitat i que pensem que tots els pobles del món tenen dret a escollir lliurement el seu futur. Aquest 11 de setembre el recordarem d’una manera especial. Una data que marcarà un abans i un després. Allí, a Vinarós, just on està el riu de la Sènia, milers de valencians i valencianes vam fer costat a la Via Catalana per la Independència. Un procés irreversible que ha de portar Catalunya a aconseguir definitivament la llibertat. Nosaltres, els valencians, haurem d’aprendre molt dels nostres germans i ens haurem de plantejar seriosament si volem seguir el mateix camí o, per contra, ser definitivament assimilats.
Enterrem la por
I tu, home dels dies d’ara de Sepharad,
no visquis més la mort d’un repòs covard,
arrisca’t a salvar-te del teu mal.
(La pell de brau. Salvador Espriu)
I fins quan seguirem sense dignitat?
Negant la nostra existència i fent de criats?
I demà, quin futur els espera els nostres fills?
No ens enganyem, mirem-nos fixament a l’espill.
Dubtem encara de la seua obsessiva intenció?
Esperem de veritat que ens respecten de debó?
Injusta disort la del nostre poble.
No tinguem por, l’objectiu és noble.
Donem-nos la mà i fem força plegats.
Enterrem la por i anem-hi, plantats!.
Paraules buides mai més creurem.
Enganys i mentides, ja n’estem farts.
Nugats de mans i peus mai més estarem.
Dies de glòria, flors i violes creixeran.
Èglogues i sonets aviat n’escriurem.
Nostrada terra que ens estan ocupant.
Cridem ben fort que no som vençuts.
I filem complicitats per deixar de ser muts.
Anem, vinga, sense por, tots plegat!.
Alcoi, abril del 2010
Pots fe un donatiu a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents. Aquests diners aniran desitnats a pagar despeses de l’organització de la vaga, possibles despeses legals o de defensa jurídica ajudes econòmiques a vaguistes que ho puguin necessitar.
Número de compte
2056-0009-74-4102003418 Caixa Colonya a nom de l’Obra Cultural Balear .
Jo ja he fet la meva aportació (101€) i tu? I vosaltres?