Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Els catalans tenen infinitat de motius per estar tan emprenyats amb l’estat espanyol.
El que passa a Catalunya clama al cel. Els catalans tenen infinitat de motius per estar tan emprenyats amb l’estat espanyol i per voler ser independents. Tot començà el 2010 amb el seu Estatut. Resulta que després d’estar aprovat pel Congrés i el Senat, que ja el van retallar, i ser ratificat en un referèndum pel poble, dotze jutges d’un tribunal polititzar se’l van “cepillar” (com digué l’inefable Alfonso Guerra). Zapatero els va mentir (“Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento català”), després Rajoy no els deixà votar en una consulta que no era vinculant, els envià la policia per apallissar-los, provocà l’exili i l’empresonament dels líders polítics i aplicà el 155. I per acabar-ho d’embolicar el “socialista” Sánchez es nega a dialogar. Tot plegat demostra que no vivim en una democràcia. Catalunya és una nació, fins i tot abans que es formés Espanya, i té tot el dret a escollir en un referèndum el seu futur. El PSOE, encara fa quatre dies, reconeixia en els seues estatuts el dret internacional d’autodeterminació. Malgrat que injustament l’estat i les seues “cloaques” continue reprimint, empresonant, censurant, mentint, apallissant, subornant…, tard o d’hora Catalunya serà independent. I ho serà perquè la majoria del poble ho vol aconseguir, d’una manera pacífica. El món ho ha vist i acabarà donant-los suport.
Publicat a:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!