Vicent Luna i Sirera

El pintor i gravador noruec expressionista Edvard Munch deia que «l’art deriva d’un desig de la persona per comunicar-se amb una altra». Efectivament, aquest és l’espurna que incita i motiva els artistes a crear una obra. I precisament el desig de comunicar-se és el que  van tindre els membres fundadors dels Setge Jutges, Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, allà per l’any 1961. La necessitat d’escriure i cantar cançons en català (llengua que durant aquells anys de la dictadura franquisme estava perseguida i prohibida) va impulsar el sorgiment del moviment musical conegut com la Nova Cançó. I aviat, en quatre o cincs anys,  a aquells capdavanters tres jutges se n’afegiren d’altres: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Rafael Subirachs, Lluís Llach…. Però passa que, i quan hom té necessitats de comunicar-se, normalment no solament ho fa per un mitjà. L’art de cantar era una més de les tantes facetes artístiques i professionals que duien endavant els Setze Jutges. Així, i per posar algun exemple, Porter i Moix era crític cinematogràfic i divulgador del cinema català; Espinàs escriptor de novel·les; Margarit a més d’escriptora era també psicòloga; Delfí Abella era psiquiatre; Guillermina Motta locutora de ràdio i actriu de cinema, i Lluís Llach, a més de músic, pel temps acabarà sent també escriptor i polític.

Una membre destacada d’aquells Setge Jutges fou la mallorquina Maria del Mar Bonet, que s’incorporà el 19 de desembre de 1966, tot just en un acte celebrat al local emblemàtic de l’Ovella Negra de Barcelona, i durant la celebració del 5é aniversari del grup de cantautors. Bonet, des d’aquell any i fins l’actualitat, no ha parat de comunicar-se amb un públic que li és fidel, la segueix des de fa un pila d’anys i sempre espera en candeletes els seues nous treballs, una obra molt extensa: 36 Àlbums i EPs; 4 recopilacions; 3 singles….però, a més a més, també amb llibres de cuina, de poesia, quaderns de viatges i un bon grapat d’exposicions de pintura.

El pintor alcoià Antoni Miró, impulsor des del 2013 de les exposicions que l’Ajuntament d’Alcoi i la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant estan organitzant a la capital alcoiana, feia anys que tenia ganes que la seua amiga mallorquina exposés a Alcoi. I és que la Bonet, com hem dit que els hi passava a la resta dels Setge Jutges, és una artista que abasta diverses disciplines. Entre elles està la pintura, i des que li donaren un premi de dibuix quan només era una al·lota, una noieta, una xiqueta. En aquesta exposició, La veu a la mà,  i que ara podem veure a la Llotja de Sant Jordi, Maria del Mar Bonet ens mostra 79 obres que daten des de l’any 1977. És fascinant veure com la seva obra musical i pictòrica sovint s’entrellacen. Ella mateix ha descrit la seu pintura com un «joc íntim», una forma d’expressió personal i un complement a la seua activitat musical. Moltes de les seves cançons i dels seus quadres comparteixen una profunda connexió amb el paisatge, la natura, la cultura mediterrània i les vivències personals. Aquesta serà la temàtica de les seues pintures, per això moltes de les seues obres representen paisatges mediterranis que ha observat durant els seus viatges, incloent llocs com el Marroc, Tunísia, Itàlia i Malta, Cuba, Sicília…i arreu dels Països Catalans. És ben evident que hi ha una estreta connexió entre la seva pintura i la seva música, amb la pintura sent una altra forma d’expressar les seves “visions” i fins i tot té publicat un llibre de poesia, Secreta Veu, que il·lustra amb les seves pròpies pintures. L’artista Perejaume va destacar aquesta relació entre la veu i la seua pintura, afirmant que «una veu és molt més que una veu, és una cosa extensa i diàfana. I la Maria del Mar amb la veu crea uns dibuixos molt plàstics», amb la tècnica de l’aquarel·la, el pastel, terra de Marroc, gouache….

Tant en les seves cançons com en els seus quadres, Bonet evoca llocs que l’han marcada, des de la seva Mallorca natal fins a indrets d’arreu del món. Aquest lligam amb el territori es manifesta de diverses maneres. Un d’ells és el Mediterrani com a eix central, i per això té un bon nombre de títols de quadres com ara La Seu de Palma de Mallorca; Cala Tuent sa Calobra; Port de Maó; Naxos de Grècia: «Ciutat preciosa/ de música i carrers,/ engronsen les teulades/ els nius del teu alè./ Un sol de mans furtives/ neteja a les parets records de cendra./ Muntanyes i secà/ envolten la ciutat que dorm a Grècia» (Ciutat preciosa, 1993); Sicília; Eivissa; Malta; Siracusa; Ametller florit del Casal: «Amatleret abundós,/ de vorera de camí,/ tu seràs agre per a mi;/ i, per altri, saborós;/ amatleret abundós» (Tonada d’espolsar ametles, 2001) o Sa Dragonera: «Som una illa més,/ l’oratge ha modelat el pit i el ventre,/ i em nien als forats/ gavines i dragons» (Sa Dragonera, 1987). Aquesta mateixa essència es troba en cançons com Des de Mallorca a l’Alguer de l’any 2010: «Vella remor de la mar/ les illes s’hi van gronxant,/ i avui s’agafen les mans/ des de Mallorca a l’Alguer./ Els mots que canta la gent/ vives paraules que entenc,/ que tots parlam es mateix». O també moltes altres que parlen del mar, la llum, els colors, …i la serenitat d’aquests llocs s’expressen tant en la melodia i la lletra de les seues cançons com en la paleta de colors dels seus quadres: «Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls (A Mallorca, durant la guerra civil, 1974); «Color de mar fonda tenia a les nines,/ corona se feia de lliris de mar,/ i arreu enfilava cornets i petxines,/ per fer-se’n collars»(Cançó de na Ruixa-mantells, 1981).

La natura és una potent font d’inspiració, per això la presència d’elements naturals és constant en ambdues facetes artístiques. Títols de quadres com Arc de Sant Martí a Samil; Bosquet de Vigo: «Et pintaré un bosc ombriu i una barca dins la mar també et pintaré un palmar i en el/ palmar el meu niu» (Tornada camagüeyana, 2017); Es Morro de sa Vaca; Eucaliptus a les muntanyes; Palmera a la platja: «A l’ombra d’una palmera/ que hi ha al carrer de l’atzar,/ ha passat la primavera/ perseguida per la mar,/ a l’ombra d’una palmera» (Cançó de l’atzar, 1979); Molins de Creta; La darrera taronja; Ametller florit del Casal; Cicutes: «Estranyes flors, aquestes que he trobat/ per la ribera de l’insomni: xiscles/ de vent i diamants d’escuma/ brillant al sol» (Estranyes flors, 1991); Oliveres de sa Calobra; Oliveres de Sóller: «M’agrada es collir olives/ però és un art perillós/ germanets, aferrau-vos/ que amb doblers no compren vides» (Cançó d’es collir olives, 1990); Fruites i flors a l’hotel Victòria; Magranes de sa Calobra o Tulipa. Aquesta sensibilitat per la natura es reflecteix en cançons que sovint utilitzen metàfores o descripcions del món natural per expressar emocions o narrar històries, o com aquesta altra, tot un llistat de flors i plantes: «Llevamà, card, fonollassa,/ rosella, cascall, lletsó,/ vinagrella, corritjola,/ ginesta, aritja, fonoll,/ passionera, cugula,/ mareselva, safrà bord,/ floravia, canyeferla,/ baladre, argelaga, albó,/ falguera, olivarda, estepa,/ clavell de moro, coscoll,/ heura, contell, englantina,/ vidalba, murtra, maimó,/ cama-roja, campaneta,/ ravenissa, bruc, guixó,/ i en l’aire color de vauma/ l’esgarrifança d’un poll» (Camí florit, 2001).

Els viatges amunt i avall per tota la Mediterrània, així com per cultures llunyanes, es reflecteix clarament en els títols dels seues quadres: Tagounite; Porta del Desert de Marroc; Ossis de Tozeur; Palmera de l’oasi de Tozeur:        «Dret en el vent, no precipitis, dia,/ la llum, deixa’m encara estar/ no sabent res, mirar les inquietes/ palmeres, mirar, cega, el vent, el clar/ d’aquesta nit amb foc i pes d’estrelles/ girant dins meu» (Atura el vol, 1991); Runes d’Ourzate; Hotel Florida Cuba i Viñuales Cuba:  «Rumbejava la lluna la nostra nit de l’Havana. L’aire de mar portava/ ritmes de canya, fulles de menta, palmera i sal. Cuba maragda verda[…]Tota l’Havana vella/ canta la seva història/ una ciutat ferida, on sembla que tot és vida» (Danza de fin de siglo, 2017);  Balcó de València: «A València hi ha un carrer/ que té geranis i sombres,/ humitats i tenebrors/ saliva i enteniment./ Si voleu saber quin és:/ el carrer dels Cavallers» (Alenar, 2020). Aquesta inquietud per conèixer altres realitats també s’ha traduït en la seva música, amb àlbums i cançons que incorporen influències de diverses tradicions musicals del món: Ultramar, Cançons de la nostra Mediterrània, Saba de Terrer, Salmaia…

La vida quotidiana i els petits detalls també hi son present en la seua obra pictòrica, quadres com La peixera a l’hotel Suècia, Gats de la Montse, La cacera: «Falcons del cor, alceu-vos a la caça/ de l’ocell invisible/ que tot d’una m’habita,/ que m’eixampla i em fuig» (Falcons del cor, 1991) o Bodegó que suggereixen una mirada atenta als objectes i animals de la vida diària, una qualitat que també es pot trobar en cançons que exploren les emocions humanes més íntimes o les petites històries del dia a dia.

La relació de Maria del Mar Bonet amb la mar i les illes és evident, per això la seu obra està farcida d’elements marins i marítims. Títols com Dunes de Samil, Es Morro de sa Vaca, Cala Tuent sa Calobra:  «Totes les illes de la mar/ s’agafen de la mà i canten i ballen/ ara que ets lliure oh Cuba (Les illes, 2010); Moll de sa Calobra: «Daran los peixos horribles crits/ perdent los seus naturals delits» (El cant de la Sibil·la, 1979); Espet de sa Calobra: «Avui, capons i gallines/ demà menjarà sardines/ a la vora de la mar» (Sa núvia d’Aljandar, 1969); Saupes de sa Calobra o Tords de sa Calobra subratllen una connexió visual amb l’entorn marí i els seus elements. Aquesta temàtica ressona amb cançons que parlen de la mar, de la gent de la mar, o que evoquen la immensitat i la bellesa de l’oceà.

Fins i tot la seua obra té la influència del seu propi treball. Així ho podem veure en el quadre Per l’interior del disc Cavall de Foc, que  és un exemple directe de com una obra d’art (la pintura) pot inspirar-se en una altra obra d’art (el disc musical). Això subratlla la sinergia i la interconnexió constants en la seva producció artística.

Fet i fet, tant els títols de les cançons com els dels quadres de Maria del Mar Bonet són una finestra a les seves vivències, els seus viatges, el seu amor per la natura i la seva connexió amb la cultura mediterrània. Hi ha una coherència temàtica i una sensibilitat compartida que transcendeixen el mitjà artístic: musica, cançons, poemes, llibres, viatges, concerts, exposicions de pintura…tot ho ha anat aprenent amb paciència i perseverança, polint i millorant el seu treball, escoltant l’experiència: «el mestre que m’ensenya és el temps que no para» (Viure sense tu, 2017). I tot plegat, allí on va, sempre ho porta dintre de la seua motxilla, en el viatge personal cercant la desitjada Itaca.

Maria del Mar Bonet, mallorquina fins la medul·la, per amor, treball, curiositat… ha tingut la necessitat de viatjar:  «Amor, no vull anar-me’n nord enllà,/ però aquell gran vaixell no té demora./ Jo, que sense l’amor no puc estar,/ he tingut aquest fat que el cel em dona» (Amor, no vull anar-me’n nord enllà, 1982), però «quan m’he allunyat de tu, fugint de jo mateix,/ dins el pit sentia un dolor que no es veu,/ com una llum en la foscor del meu record,/ un camí de claror i pau que ho ompli tot de passió» (Illa, 2020). Sí, efectivament, Maria del Mar moltes vegades ha tingut la necessitat de marxar, però tard o d’hora ha «sentit l’enyor després, i després sentir l’enyor de Mallorca, tan llunyana pensant que duc en el cor la Serra de Tramuntana» (Tonada libre, 2017). I la Bonet sempre hi torna:  «Sempre tornaré/ a la nostra platja/ les ones no em deixen, mu mare,/ allunyar-me’n massa» (Mercè, 1997), tornar als seues Països Catalans, la seua illa, «al país que encara obre la frontera/ a la mar mestissa: hola! Merhaba!» (Merhaba, 2010), perquè sempre cal estar amatents: «Vigila el mar,/ que els teus ja no tornen/ i naus estranyes/ omplen el teu port» (Vigila el mar, 1974).

No deixeu d’anar a veure La veu a la mà, on Maria del Mar Bonet, com ens recorda la comissària  Maria Guillem en el catàleg de l’exposició, «ens regala als ulls i a la ment aquestes delícies mediterrànies».

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!