Vicent Luna i Sirera

Aquesta setmana ha tingut vesprades  típiques de tardor. Feia dies que volia ensumar, observar i gaudir de l’entrada d’aquesta estació. Així que des de Llocnou estant, i  seguint el camí del cementeri,  vaig anar pujant fins a Rafalet de Bonamira, popularment conegut com La Granja, a la falda de la muntanya i a tocar del Tossal. Tot just en aquest indret, i  no escollit per casualitat, fou on els musulmans construïren una alqueria. La vista és  immillorable. Des d’ací els primers llocnouins, els “bonamirers” de llavors, albiraven tota la Vall del Vernissa: garrofers, oliveres, vinya…, conreus que, ves per on, fa uns anys que van ser substituïts per l’omnipresent taronger. Encara avui, però d’una manera anecdòtica i escadussera, podem veure algun d’aquests conreus als marges d’algun bancal.

Però ha estat al llarg del recorregut quan he anat copsat aquest canvi estacional, la natura ha anat mostrant-me els seus fruits: l’aspror del codony en menjar-te’l a mos rodó, la dolçor d’una figa que et trobes  perduda en la figuera, la gràcia d’aquella magrana roja de cos clivellat, la sort de trobar-te un nesprer sol com un mussol al marge del camí. I que em dieu de les nous? Amb tres figues ( i una nou) l’aliment d’un ou, diu la saviesa popular. I encara us diré una altra fruita que ara podem menjar. Heu provat les bellotes? De menut recorde que jugàvem a veure qui feia les millors balladores. En alguns garrofers encara podem trobar el seu fruit ben madur, en altres temps aliment molt preuat per al bestiar. Tot i que encara falten unes setmanes, ja podem veure en algunes oliveres, depén de la varietat, olives que estan quasi per a adobar. M’agrada aquesta aspror que deixen, adobades amb sajolida o pebrella (“trencarem les paraules com si fossen olives, i ens deixarem ben aspres la llengua i les genives”, deia el poeta Vicent Andrés Estellés”). I darrerament, i a tot arreu, bancals i bancals de tarongerars, a hores d’ara encara verdes, tot i que algunes ja comencen a treure color.

Una tarda tardorenca per gaudir-ne, amanida amb pessics de records, com petits bocins d’infantesa. No deixeu d’aprofitar  l’entrada d’aquesta tardor que, fins ara, està sent força tronadora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!