Vicent Luna i Sirera

Ahir va ser l’entrada de Moros i Cristians d’Alcoi i, com sempre, no va decebre. Val a dir que en aquesta festa els alcoians són sens dubte els millors: pels detalls i el disseny, per l’organització, el rigor, la seriositat…, i per tantes coses més. El temps va acompanyar, ni massa calor ni allò que els valencians anomenem frescoreta. El fet de caure en dissabte va fer que la ciutat s’omplira de gom a gom. A banda de la sorpresa que cada any esperes, respecte del boato del capità i de l’alferes, personalment hi ha dos aspectes concrets de l’entrada que m’interessen i em fan gaudir més de la festa: la música i els ballets. Veure i escoltar una banda rere l’altra, quasi ininterrompudament al llarg de tot un matí i una tarda/nit, és tot un plaer per a l’oïda. Si a més afegim el colorit, vistositat i la sensualitat dels ballets, que cada any són més sofisticats i espectaculars, doncs ja paga la pena estar unes quantes hores segut a la cadira. Enguany la sorpresa fou la desfilada, per primera vegada, d’una filà de dones dels Marrakesch, fortament aplaudida per un públic entregat i emocionat. Tot un esdeveniment que dóna pas a l’entrada de les dones a la festa, gràcies, entre altres, a la lluita constant de l’Associació Fonèvol.
Sobre les festes de Moros i Cristians d’Alcoi s’ha escrit moltíssim, i per a molts escriptors aquesta festa ha estat motiu d’inspiració en les seues obres. És el cas d’un dels nostres més populars i llegits escriptors. El poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, estigué a Alcoi amb el seu amic Ovidi Montllor. Ací teniu un dels poemes que escrigué sobre la festa dels alcoians.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!