Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

18 de juny de 2008
0 comentaris

La dignitat d’un poble

Que un poble com el Camp de Mirra, que no arriba als mil habitants, anys rere any ens represente el seu Tractat d’Almisrà, i ara, a més a més, siga capaç d’organitzar tot un programa d’activitat per commemorar aquesta efemèride, és tot un acte de gosadia, de dignitat i d’heroïcitat, en un país com el nostre que tant lleugerament dóna l’esquena al seu passat històric.

                Tots el pobles del món tenen els seus herois, persones de carn i ossos com nosaltres, encara que de vegades imaginaris i fantàstics, que pels seus fets, heroïcitats o altres qualitats, s’han significat, han destacat i han sigut referents entre els seus conciutadans. Així, per posar alguns exemples, els francesos s’enorgulleixen de les conquestes de Napoleó, els sud-africans exalten la tenacitat de Nelson Mandela, els sud-americans reivindiquen Simón Bolivar com el seu alliberador, o els anglesos estan molt orgullosos de William Shakespeare, un dels més cèlebres escriptors de la literatura universal.

            Però, i els valencians? Quins són els nostres herois? Tirant, els Borja, Basset… Al meu parer, i sense cap mena de dubte, si ara férem una enquesta entre la nostra població , la figura de Jaume I destacaria per sobre de la resta. Un rei que per als cristians, els vencedors, fou el Conqueridor, però que per als vençut, els musulmans, fou conegut com el Tirà de Barcelona. Un rei que, per a tots aquells que ens sentim republicans, no ens hauria de fer massa gràcia, però no és així. Jaume I, ens hi agrade o no, és el veritable artífex de l’origen del nostre poble, de la nostra cultura, de la nostra llengua.

            Enguany fa 800 anys que va nàixer el Conqueridor, o el Legislador com els hi agrada dir a molts historiadors, i un grapat d’institucions d’arreu dels Països Catalans han organitzat tota mena d’actes per recordar aquesta figura històrica. A casa nostra, al País Valencià, la Generalitat Valenciana va declarar enguany “l’Any Jaume I”. Tant de bo aquesta declaració, i les activitats que s’organitzen al seu voltant, ajuden que els valencians i valencianes coneguem més la nostra història. Però, malauradament, personalment pense que no serà així, i tot quedarà en un parell d’exposicions, quatre actes mal lligats i això sí, revolt de campanes i focs d’artifici que no falten. L’experiència de l’any passat, que vam celebrar el 300 Aniversari de la desfeta d’Almansa, sense pena ni glòria, ens palesa que al nostre Govern no li fa gens de gràcia refrescar la memòria història. I és que, com ja és ben sabut, llengua i història són les dues assignatures preferides dels nostres governants i a les que li dediquen una especial atenció i sobretot control.

            Comptat i debatut, però mentre aquesta trista realitat va de mica en mica difuminant, esmicolant  i caminant cap a l’ objectiu final de substitució identitària, encara no està tot perdut. Com déiem adés, institucions cíviques i culturals, com ara l’Associació del Tractat, estan portant a cap tota mena d’actes per celebrar amb la major dignitat possible aquest “Any Jaume I”. Que un poble com el Camp de Mirra, que no arriba als mil habitants, anys rere any ens represente el seu Tractat d’Almisrà, i ara, a més a més, siga capaç d’organitzar tot un programa d’activitat per commemorar aquesta efemèride, és tot un acte de gosadia, de dignitat i d’heroïcitat, en un país com el nostre que tant lleugerament dóna l’esquena al seu passat històric.

            Així, el proper 28 de juny  a les 21:30 h i a la porta de l’església, el poble del Camp de Mirra posarà en escena una representació teatral sobre el naixement de Jaume I, drama històric  que l’historiador Josep David Garrido ha escrit per commemorar aquesta efemèride. Com no podia ser d’una altra manera, el poble de Camp de Mirra ha posat tota la seua il·lusió en aquesta nova representació. El text, fidel als fets històrics, ens trasllada a principis del segle XIII, a les terres del Llenguadoc-Occitània, pàtria de la mare de Jaume I, en el moment en què encara són controlades per son pare Pere el Catòlic, rei de Catalunya i Aragó. El drama històric ens conta les desavinences de Maria de Motpeller amb el seu marit el rei Pere, així com la difícil situació que va haver de patir Jaume I en quedar-se orfe de pare i mare quan només era un infant.Un infant que aviat no va tindre més remei que aprendre a ser rei.

            Però, a més d’aquesta representació teatral, la mateixa Associació del Tractat  també ha editat una auca amb una doble finalitat. Per una banda, i donat que fins ara no s’ha elaborat cap material didàctic per treballar aquesta commemoració a les nostres aules,  la d’aportar una mínima ferramenta didàctica al nostre professorat i alumnat. I per un altre cantó, que ajudara a la població en general a poder entendre millor l’esmentada representació.

                Tant de bo hi hagueren molt pobles com aquest arreu de les nostres comarques que, amb pocs recursos però amb molta il·lusió i gosadia, celebraran aquesta efemèride amb la dignitat que es mereix el Conqueridor, el rei que posà el fonaments del nostre poble, de la nostra identitat i de la nostra llengua.

Alcoi 15 de juny del 2008

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!