L’Any Jaume I

L’Any Jaume I  hauria de ser un revulsiu per acostar-nos a la nostra història, però tinc la impressió que si l’any passat, commemoració del  300 aniversari de la Batalla d’Almansa,  es va perdre una gran oportunitat perquè tots els valencians i valencianes coneguérem una mica més enllà de la famosa frase “ Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança, enguany passarà més o menys el mateix.

L’Any Jaume I

                El dissabte 2 de febrer si al migdia van sentir  tocar les campanes de l’església  del seu poble no pensen que ho van fer per celebrar cap festa, casament reial o altre tipus d’esdeveniment religiós, no, és que el Consell valencià va demanar als bisbes de les tres diòcesis que comunicaren a totes les parròquies del País Valencià la invitació per sumar-se al toc general de campanes en senyal de joia, de gran alegria. D’alegria perquè tal dia com aquests, ara fa 800 any, va nàixer el fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller.

            I és que el 2008 ha estat declarat pel Consell valencià com l’Any Jaume I. Els consellers Vicente Rambla i Trinidad Miró van fer públic el calendari d’actes que se celebraran al cap i casal. Una atapeïda agenda d’actes on no hi podia faltar desfilades, concerts de campanes, benediccions, Te Deum, mascletà i castell de focs d’artifici. Com veuen, un programa d’allò més faller. Fa la sensació que els valencians no sabem celebrar cap festa si no hi afegim trons i foc.

            Bé, però això és el què hi ha, així que  entre misses, campanes i focs donàrem la benvinguda a l’Any Jaume I, un any que hauria de ser un revulsiu per acostar-nos a la nostra història, però tinc la impressió que si l’any passat, commemoració del  300 aniversari de la Batalla d’Almansa,  es va perdre una gran oportunitat perquè tots els valencians i valencianes coneguérem una mica més enllà de la famosa frase “ Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança, enguany passarà més o menys el mateix. És veritat que mentre que en la commemoració del la Guerra de Successió el Consell no va moure ni un dit, aquesta vegada si que ha organitzat tot un ventall d’activitats. La figura de Jaume I és massa coneguda pel poble valencià per amagar-la. Però, com tots sabem, la història és molt sofrida. De la història ens hi podem quedar amb allò superficial, anecdòtic, curiós, però sense escarbar massa. I a mi em fa l’efecte que aquesta commemoració, amb molta façana i focs d’artifici, això sí, pretén incidir en la popularització de la figura de Jaume I, però sense transmetre als valencians, sense incidir en el què va significat el rei conqueridor per a tota la Corona catalano-aragonesa.

            Segurament s’hi parlarà i s’insistirà en la voluntat del rei de fundar un nou regne, el Regne de València, amb tots els territoris de la conquesta valenciana i no afegir-los ni a Aragó ni a Catalunya, però quasi segur que no se’n dirà ni un borall sobre les relacions confederals que teníem amb Aragó, Catalunya, Mallorca . Sense anar més lluny, i per celebrar aquesta efemèride, el Principat de Catalunya i les Illes han col·laborat en l’organització d’actes conjunts, però i nosaltres? De fet, des de fa anys que les relacions culturals i institucionals entre aquests territoris són un tabú. També s’hi parlarà que en Jaume I constituí les Corts, les nostres institucions de govern i ens atorgà els Furs i Costums, un conjunt de lleis que començaren a regir el nou reialme tan prompte com fou conquerit. Però tampoc se’ns recordarà que la Nova Planta va suprimir-los de soca-rel i que molts d’ells, com ens recorda  el jurista Enric Solà i Palerm, encara no els hem recuperat. Se’ns parlarà que ens portà la llengua, el valencià, però això sí, no admetran d’una vegada per totes que parlem la mateixa llengua que a la resta de Països Catalana. Una de les obsessió de Jaume I al llarg de tota la seua vida va ser mantindre units tots els seus territoris, i per aconseguir-ho no dubtà en  seguir aquella màxima que diu que la unitat fa la força ( virtus unita fortior). I és això precisament  el què ens manca  als territoris que compartim aquest monarca: unitat, intercanvi d’experiències, de recursos econòmics ,agermanament cultural i lingüístic, etc, etc  . Un rei que per a uns, els vencedors, els cristians, fou bondadós i misericordiós, un croat que va extendre la fe cristiana, però que per a uns altres, els vençuts, els musulmans, va ser un adúlter incansable, fred i venjatiu, cruel i  assedegat de sang. Per a uns fou Jaume I el Conqueridor, per als altres el tirà de Barcelona.

            Tant de bo aquesta efemèride ens ajude a conèixer més la nostra història i afermar la nostra identitat, però també a respectar-nos més, a conviure, a caminar cap a un veritable intercanvi de cultures. (vluna#mesvilaweb.cat)

 

I

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *