Vicent Luna i Sirera

 És difícil expressar els sentiments que hom té quan sobtadament, i com diu la cançó, “alguna cosa se’ns mor en l’anima, quan un amic se’n va”. I és que el passat 23 de gener ens va deixar el mestre Josep Lluís Peiró i Pérez. Se n’anà de vacances, com diria Ovidi Montllor, però ens ha deixat un munt de records, vivències, articles, llibres…

 Vaig conèixer-lo a principis de la dècada dels vuitanta. Segurament a partir del sindicat, l’STPV, o mitjançant l’amic Ximo Llorca. Aviat vam fer amistat i a principis del noranta vam tornar a coincidir en el Centre de Professors d’Alcoi (CEP), tots dos com a assessors, impulsant i portant endavant mil projectes educatius. Era un enamorat del seu treball, faener, decidit, innovador… Va treballar en la Salle i després al CEIP El Romeral, on es va jubilar, tot formant part durant uns anys de l’equip directiu.

Els que l’hem conegut sabem molt bé que fou un mestre compromés amb la nostra escola pública, valenciana i de qualitat. Amb ell vaig tindre la sort de treballar en diversos projectes educatius: sobre el poeta Joan Valls, l’escriptor Joan Fuster, en les Trobades d’Escoles Valencianes, en el Centre Ovidi Montllor, en ACPV, etcètera, etcètera. Hem anat juts a concentracions, vagues i manifestacions, com la de l’octubre passat a Barcelona per la llibertat dels presos polítics catalans. Vam coincidir en mil actes per reivindicar la nostra maltractada i perseguida llengua. I per això, no debades,  Peiró va ser guardonat amb el premi de la llibreria d’Alacant Set i Mig, i el Joan Vall d’Alcoi, tots dos per la promoció del català. I va escriure tota mena d’articles, publicats en programes de festes i revistes. Fou un enamorat del cinema, per això ens escrigué “Cents anys d’il·lusions”, també va ser un nostàlgic del tren Xitxarra, i ens ho demostrà amb la publicació “El tren Alcoi-Gandia”, fins i tot alguns encara recordaran aquell programa que tenia en una ràdio d’Alcoi, amb l’objectiu de promocionar la nostra llengua.

Josep era molt Josep, va fer mil coses en la seua vida, i el més important és que va fer allò que va voler, quan va voler i amb qui va voler. I a més a més ens hi deixa una novel·la pòstuma, “La Placeta de les Xiques” (Edicions del Sud), amb pròleg de l’escriptora Isabel-Clara Simó. Les casualitats de la vida han portat a que cap dels dos pogueren veure el llibre editat. El dia que entrava en màquines faltà Josep Lluís, i tot just al dia següent les cendres de l’escriptora alcoiana eren dipositades al cementeri d’Alcoi.

L’amic Josele abans de deixar-nos va voler fer-nos un regal, un llibre que, en paraules d’Isabel-Clara Simó, “és una gran novel·la; per la seua estructura, pel just fluir del temps i per les imatges literàries que amb tanta perícia manega Peiró”. Un llibre que de segur se’n parlarà molt, i que properament presentarem a Muro, el seu poble, i a Alcoi.

Josep, moltes gràcies per la teua amistat, confiança, generositat i compromís.

Publicat a:

https://www.lesmuntanyes.com/2020/02/09/tot-recordant-lamic-josep-lluis-peiro/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!