Mengem taronja valenciana.

LA FRASE: “Los ERO no son un caso del PSOE, sino de personas que ya no están”. (Vilaweb.cat, 19-11-2019). Aquests darrers anys hem pogut constatar abastament com el PP ha estat condemnat per multitud de casos de corrupció. Un partit podrit que ha espoliat diners públics per finançar les seues campanyes electorals i omplir les butxaques dels seues líders i amiguets. Però al darrere li segueix un altre partit, el PSOE, que no es queda curt. Ara, al cap de 9 anys, quina vergonya de justícia!, ha eixit la sentència dels ERO (Expedient de regulació d’ocupació) d’Andalusia. Una sentència que implica, entre altres, a una ex-ministra, dos ex-presidents d’Andalusia i un ex-conseller de la Presidència, tots del PSOE. En total 19 condemnats per casos de malversació i prevaricació continuada. Uns 680 milions repartits en subvencions, d’una manera descontrolada, a empreses i particulars amb la intenció de comprar vots, un exemple de clientelisme de manual. I davant d’aquesta sentència, el secretari d’Organització del PSOE i ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha tingut la cara dura d’afirmar que aquests “no són un cas del PSOE, sinó de persones que ja no estan”. El fet que ja no estiguen al partit no vol dir que no siga un cas com un cabàs de la corrupció del PSOE, i fins i tot acaba esguitant el propi president Pedro Sánchez, que el 6 de juny de 2016 llançà aquest tuit de suport als expresidents de la Junta de Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán: “Chaves y Griñán son personas honestas. Yo confío en su inocencia. #PedroSánchezARV”. Fixeu-vos-hi si són honestes que al primer, Chaves, el jutge l’ha condemnat a nou anys d’inhabilitació i al segon, Griñán, a sis anys de presó.

Tanto monta monta tanto el PP com el PSOE. Heus ací dos partits que han estat succeint-se en el poder durant massa anys, tapant-se les vergonyes mútuament per afermar el bipartidisme. El llistat de casos de corrupció d’ambdós partits és molt llarg, llàstima que la memòria política del seues votants siga tant curta.

LA IMATGE.Mengem taronges valencianes(À Punt, 18-11-2019).Els valencians, no sé per quins set sous, tenim la mala costum d’exalçar, reivindicar i meravellar-nos amb tot allò que ve o està fora de les nostres fronteres, tret dels quatre tòpics folklòrics que sempre tenim a la boca: paella, falles, Moros i Cristians… En cavi, i al mateix temps, solem menysprear, ignorar, criticar i fins i tot blasmar de les coses de la nostra terra. Per això fem hores extres per aprendre anglés sense saber ni un borrall de la llengua pròpia; recorrem la Seca i la Meca i no coneixem els meravellosos racons que té el nostre país; estem tot el dia queixant-nos dels polítics i del Govern, però a l’hora de votar no votem partits valencians. I així podríem afegir un llistat interminable.

Pel que respecta al consum, malauradament, també seguim en les mateixes. Ens agrada demanar un Rioja, però no consumim els vins de Requena-Utiel, els Alforins, el Comtat…. que són tant o més bons; passem hores i hores davant TV1, la Sexta… però À Punt ni la tenim sintonitzada; ens hem llegit les obres completes de Ken Follett, per posar un exemple, però desconeixem per complet l’obra de Joan Fuster o Isabel-Clara Simó. Un exemple d’aquest menyspreu el tenim en el consum de taronges, on els nostres llauradors han posat el crit al cel. La Plataforma per la Dignitat del Llaurador, davant la inutilitat d’uns polítics que no fan res per defensar els seues interessos, han hagut de posar en marxa una campanya per promocionar el consum de taronges de proximitat. I és que és una vergonya que les taronges d’altres indrets envaisquen els nostres mercats, mentre els nostres llauradors les han de deixar perdre als seus bancal. Aquesta plataforma es va crear després del Congrés de Citricultura celebrat a Nules al mes de gener del 2017, i aglutina tot el sector citrícola de la província de Castelló. La Conselleria d’Agricultura hauria de propiciar que els sectors de València i Alacant també s’afegiren, per tal de crear una entitat d’àmbit de país.

En definitiva, el Govern valencià del Botànic II hauria de posar en marxa campanyes que dignifiquen i fomenten el consum de tot tipus de productes valencians, i lluitar contra els efectes col·laterals de l’anomenada globalització. Globalització que arruïna els nostres llauradors, fa desaparèixer els petits començos i erosiona la identitat dels nostre poble. Els nostres llauradors, comerciants, escriptors, editors, industrials, botiguers… necessiten campanyes serioses, i persistents en el temps, que fomenten el consum de productes del País Valencià. Per generar riquesa, consolidar llocs de treball, augmentar l’autoestima, consolidar la identitat….

LA XIFRA: “El 2018, i al País Valencià, un total de 6.027 delictes van tindre com a víctima un menor”. (Diari La Veu, 20-11-2019).El 20 de novembre del 1989 l’Assemblea General de les Nacions Unides  va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Un total de 10 drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa. És l’acord de drets humans més ratificat de la història amb 195 estats signants, entre els quals es troba Espanya. Doncs bé, 30 anys després d’aquesta aprovació a casa nostra, al País Valencià, encara no hem fet els deures. Ens ho diu l’ONG Save the Children on, segons les dades de 2018 del Portal Estadístic de la Generalitat, un total de “6.027 delictes van tindre com a víctima un menor, es van interposar un total de 846 denúncies per violència contra infants dins de l’àmbit familiar, i 818 denúncies més per violència sexual”. Les xifres són preocupants si a més a més afegim, com ens recorda aquesta ONG, que “260.000 menors de 16 anys es troben en risc de pobresa o exclusió social[…] la qual cosa suposa un 32,8% del total de xiquets del País Valencià”.  Aquestes xifres, entre altres, hauríem de saber-les de memòria, per tancar-los la boca a tots aquells que diuen que els valencians som rics, i que no necessitem reivindicar cap finançament just. Tots aquests haurien de conèixer les mancances que tenim els valencians per atendre la pobresa i l’exclusió social, la violència sexual, uns serveis socials de qualitat, l’atenció a la dependència, les ajudes als nostres llauradors, l’eliminació de barracons, una xarxa digna de rodalies, etcètera, etcètera. I tantes coses més que no podem atendre, millorar o engegar, perquè no som amos dels nostres recursos, de la riquesa que generem. Anem sempre amb la soga al coll i recollint les engrunes.

 

 

 

 

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *