Tot recordant Carme Miquel

Ha faltat Carme Miquel, tot un referent de l’escola valenciana. Alguns mestres de valencià, el curs 1983-84, encetàrem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) amb alguns dels seus llibres, que ens ajudaren molt en aquells inicis on hi havia una gran mancaça de materials curriculars en català. Avui l’escola valenciana, i la cultura en general, ha perdut una mestra,  escriptora i una gran donassa de les lletres valencianes. Aquest humil poema és el meu petit homenatge.

Carme Miquel

El teu mestratge mai ha estat fonedís
tot en català i sense fronteres
sens dubte que fores de les primeres
cridant Escola i Llengua al País!

T’agrada escriure sempre amb mot precís
i vendre Barrets barata rialles,
deixar Vola, Topi! contant històries
vessar l’Aigua en cistella de canyís.

Dius que vols preservar l’imaginari
que és col·lectiu, de tots i llegendari
com també ho és La mel i la fel dels pobles,

i tantes costums, tradicions, cobles.
Tu vindràs de la Nucia, doctora,
sovint de De tot un poquet, escriptora.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *