[torsimany de metalls i de filferros]

3 de febrer de 2019

0 comentaris

[torsimany de metalls i de filferros]

Ahir en família vaig tindre el gust de veure, a la Fundació Bancaixa de València, l’exposició “Alfaro, laboratori de formes escultòriques”. Es tracta d’una selecció d’escultures de format menut i mitjà d’Andreu Alfaro. Sempre m’ha fascinat la seua obra, arrelada a la terra. I és que Andreu Alfaro fou un artista, un intel·lectual compromés amb el redreçament cultural i polític del nostre país, un valencià orgullós de la seua llengua, cultura i identitat.

A la nit a casa, desvetllat, mil imatges em bullien al cap i aquests humils versos que li dedique:

“De nord a sud, d’est a oest, mar endins,/des d’aquest far albire el trencadís./Plegats tots som germans, també veïns,/hi veig quatre països i un encís./Amb tubs, ferros i molts altres bocins/he cercat en l’art el meu paradís./Si un dia aneu al poble dels targarins/no heu de fer cues, teniu el meu permís./Amb La Rella vaig obrir el camí,/tot i solcant cap a La veu d’un poble,/d’una terra ben eixuta i amb esguerros/que un dia redreçarà el seu destí./He sigut escultor i crec que noble,/torsimany de metalls i de filferros.”