30 anys de Trobades

 

El 23 de novembre de 1983 s’aprovà la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Just un curs després,1984-1985, el CP Francisco Vitòria del barri de Batoi d’Alcoi, encetà la primera línia en valencià. Dos anys després, 1986-1987, el col·legi de Beniarrés, anomenat anys després Perputxent, seguí els mateixos passos que alguns centres d’Alcoi i, amb 21 alumnes, encetà la seua línia en valencià. Els mestres, pares i mares i l’alumnat del centre no ho tingueren gens fàcil, en aquells anys de manipulació i ignorància lingüística. Però tot i les dificultats, el següent curs el centre i el poble de Beniarrés acollí la I Trobada d’Escoles Valencianes de l’Alcoià i el Comtat.

Aquest darrer divendres, i per celebrar aquella memorable Trobada, mestres, alumnes i pares d’aquestes dues comarques ens vam aplegar al Bar Crespo de Beniarrés, convocats per la Coordinadora pel Valencià i per sopar tots plegats. Vicent Romans, en nom de la Coordinadora, ens donà la benvinguda i ens recordà que sense el treball i l’esforç de tots i totes al llarg d’aquests trenta anys, no hauria estat possible aquesta celebració. Tot seguit ens presentà a Lluís Negro, el director de l’escola de Beniarrés que impulsà aquella primera línia i Trobada. Negro ens féu memòria de com van ser aquells inicis, de les dificultats, pressions, les il·lusions, el treball costant…. Mentre sopàvem, i en una pantalla de TV, vam poder veure un vídeo d’aquella primera Trobada, 4 de juny de 1988, amb la sorpresa que alguns dels presents al sopar s’hi van veure al l’esmentat vídeo.

Però la cirereta de la nit encara estava per vindre. I és que entre els presents al sopar, a més de tindre l’honor de comptar amb dos expresidents d’Escola Valenciana, Josep Chaqués i Vicent Romans, així com el president les la Coordinadora, l’escriptor Francesc Gisbert , estava també el cantautor Paco Muñoz. Paco també eixí en el vídeo d’aquella primera Trobada, cantant cançons i animant al públic. Emocionat en veure aquelles imatges, ens contà algunes anècdotes de la seua vida, així com la seu relació amb altres cantants com Ovidi Montllor, Lluís Llach o Joan Manel Serrat. Però la música i les cançons corren per les venes de Paco Muñoz i, com no podia ser d’una altra manera, es passà gran part del sopar cantant-nos cançons, acompanyat de la guitarra de Lluís Negro, i animant-nos a participar: “Serra de Mariola”, “Paraules d’Amor”, “Quan jo tenia quatre anys”, “Quasi una faula”, “Malaguenya de Barxeta”…

Entre cançó i cançó, i xarrades ben sucoses amb amics i companys que feia temps que no ens vèiem, va transcórrer aquest sopar de germanor. Han passat 30 anys, com passa el temps!, com diria aquell. Han passat tres dècades, 30 Trobades on mestres, pares i mares, i alumnes de l’Alcoià i el Comtat hem hagut d’eixir al carrer. Sí, any rere any, per reivindicar una cosa molt bàsica: poder viure plenament en la llengua pròpia, en la llengua oficial del nostre país. I és que allò que és tant lògic en qualsevol país del món, a casa nostra encara no ho és. I com que encara no ho és, haurem de continuar eixint al carrer i persistir, denunciar, exigir, reivindicar i reclamar que en valencià tot, absolutament tot, és possible. I, plegats, volem que siga possible.

Enhorabona a tots aquells i aquelles que, al llarg d’aquests 30 anys, heu posat el vostre granet d’arena, donant suport a la Coordinadora pel Valencià, per dignificar la nostra tant maltractada llengua. Seguim endavant, perquè no dubteu que, com deia l’Ovidi: Floriran flors i cants i alegries./Floriran crits i cors i paraules./En el dia que durarà anys,/braços lliures i boques i mans.”

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *