Un president sense país

Cada dia que passa anem acumulant més arguments per afirmar sense embuts que la tant lloada “Transició” fou una estafa, un fracàs. I això que diuen que fou “modèlica”, com alguns volen fer creure, és tot un muntatge, amb la connivència de tots els poders fàctics: església, exèrcit, banca, partits polítics, mitjans de comunicació… Han hagut de passar quaranta anys per reconèixer-ho. Alguns ja ho dèiem, tot i que, és veritat, sense massa ressò (https://blocs.mesvilaweb.cat/vicentluna//?s=suarez). A casa nostra, al País Valencià, alguns recordem molt bé aquells primers anys on les elits valencianes van pactar amb Madrid el que seria coneguda com la batalla de València. Una guerra on el blaverisme feixista, subvencionat i impune, posà bombes, rebentà actes, amenaçà persones i entitats, manipulà mitjans, encomanà la por…

Anit, al Centre Cultural Ovidi Montllor i convidat pel col·lectiu Compromís d’Alcoi, es presentà el llibre “Josep Lluís Albinyana. Un president sense país”. En l’acte, conduit per Jordi Davó, de la Universitat d’Alacant i Màrius Iborra, regidor de Compromís d’Alcoi i alcaldable d’aquesta formació per a les eleccions del 2019, poguérem gaudir de les observacions lúcides, realistes i sense pèls a la llengua, del primer president que vàrem tindre els valencians en aquella “Transició”. Mentre l’escoltava, un doll d’imatges em venien al record. Aquell estiu de 1979 que l’honorable vingué al Camp de Mirra a veure el Tractat d’Almisrà i un grup de feixistes intentà rebentar els actes.

En aquest llibre, editat per El Petit Editor, el periodista  Carles X. Senso Vila ens presenta, “després de desenes d’hores d’entrevista, la primera biografia política del primer president preautonòmic del País Valencià”. Un llibre oportú, necessari i imprescindible per conèixer de primera mà, i sense els filtres dels poders fàctics abans esmentats, les vicissituds, renúncies, entrebancs, conxorxes… i esdeveniments polítics que vam succeir, fonamentalment a casa nostra, en aquells primers anys de canvi de la dictadura a la “democràcia”, o com diria Xavier Díez, (Anatomia d’una ruptura. Espanya i Catalunya (1975-2014), en aquells anys on “el franquisme… fou la continuació de la guerra per altres mitjans. I la Transició, la continuació del franquisme…”.

No deixeu de llegir aquest llibre que us aportarà un munt de pistes, i us suggerirà sucoses reflexions  per entendre una mica més aquest país nostre, tant complex, tant cobejat, tant manipulat, tant… Un país, comunitat o regne que algun dia haurà de fer un pensament i decidir definitivament si el seu futur passa per seguir ofrenant, per aguantar els embats d’un vent que presumeix de no tindre màcula, que ho eixuga tot impunement, cofoi de ser la granera del cel, o per contra dóna un pas endavant, aspirant a ser amo del seu futur.

Per al CCOM ha estat tot un honor tindre entre nosaltres el president Josep Lluís Albinyana i la seua companya Lídia Arenós, un president sense país, certament, però un polític que treballà amb dignitat pel nostre poble, per assolir el major grau d’autogovern per als valencians. Un polític que va patir els efectes col·lateral d’aquella perversa “Transició”. Un valencià, com ens hi passa  a molts, decebut per aquella farsa, que ha continuat al llarg d’aquests quaranta anys. Decebut amb un estat que ens menysté, ens espolia i no ens deixa ser el que som. Un jurista que el temps i l’experiència han esmolat el seu esperit crític, i que segueix lluitant, recorrent el país de nord a sud per contar, suggerir, incitar i encomanar al poble que un altre País és possible.

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *