Vicent Luna i Sirera

Anit, i a la Filà Benimerins d’Alcoi, tingué lloc el primer Sopar Estellés organitzat conjuntament pel Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià. Aquests sopars són una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano, que agafà la idea de la festa anual que es fa a Escòcia, la Burns supper, al voltant de l’escriptor Robert Burns. Lozano buscava “una festa que cohesionara la gent de la nostra cultura comuna, els de parla catalana, els qui parlem la mateixa llengua” i aquesta festa escocesa li donà la idea d’organitzar-ne una semblant a casa nostra. I escollí Vicent Andrés Estellés “pel seu llenguatge, per la seua temàtica, i la seua proximitat en el temps”. I així van nàixer els primers tres sopars: Alginet, Benimodo i Manuel. I val a dir que gràcies a la iniciativa de Lozano, els Sopars Estellés s’han multiplicar no solament al País Valencià, sinó també a molts indrets de la resta dels Països Catalans, i fins i tot al mateix cor de la UE, a Brussel·les.

Anit, una trentena d’estellesians, acudírem a aquest sopar. Els organitzadors, i per tal de facilitar al públic  la lectura dels poemes, repartiren a cada comensal un llibret amb una selecció de poemes del poeta de Burjassot. Quan vam acabar de sopar, els interessats van poder llegir el poema seleccionat, o aquell que ja portaven preparat de casa. Entre altres, es recitaren “Testament mural”, “La rosa de paper”, “Cançó de l’home parat al cantó”, “Barranc del Cint. Canta Ovidi Montllor”, “Coloma”, “M’he estimat molt la vida”, “Molt agradable i bella ets València”…

La cirereta de la nit la posaren les veus de Jordi Gil i Andreu Valor, que ens cantaren quatre o cinc cançons cadascú. Escoltar a Jordi Gil i Andreu Valor junts és tot un luxe. Per una banda l’experiència de Gil, un cantautor de la Nova Cançó i per l’altre la frescor d’Andreu, un dels més rellevants cantants de la renovada cançó valenciana en català. Dos grans músics amb una trajectòria impecable, que fan cançons arrelades a la terra, per donar a conèixer els nostres poetes, per reivindicar un país més digne, per denunciar l’opressió, la manca de llibertat d’expressió, la corrupció, la persecució de la nostra llengua, i tantes coses més. Anit, una vegada més, Jordi Gil i Andreu Valor ens van fer tocar al cel amb cançons, entre altres, com: “Ací em pariren i ací estic”, “Remor exclusiva” , “Sota l’asfalt està la platja”, “T’ho van fer creure”…

En definitiva, un sopar estellesià on tots vam poder gaudir de la poesia, la música i la bona companyia. Un sopar per repetir, on tots plegats ens emplaçàrem  a veure’ns el proper any. Els organitzadors recordaren que cal continuar participant i col·laborant en les activitats que totes dues entitats realitzen al llarg de l’any,  recordant aquell vers del poeta de Roda de Ter que diu que encara “tot està per fer i tot és possible”. I en aquesta tasca de reconstrucció de la nostra cultura i territori, tots i totes som necessaris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!