I Congrés d’Història sobre la primera frontera meridional valenciana de 1244 a partir del Tractat d’Almisrà.

 

L’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) ha organitzat el “I Congrés d’Història sobre la primera frontera meridional valenciana de 1244 a partir del Tractat d’Almisrà” Les jornades se celebraren a les Seus Universitàries de Biar i de Xixona els respectius 26 de maig i 2 de juny del 2018.

La primera ponència fou la del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ramon Martí, que ens posà al dia sobre els assentaments medievals a la Vall d’Almisrà i Biar que ell mateix ha localitzat i estudiat, tots ells al voltant de les vies de comunicació: camí de Cabdet i camí de Xàtiva. L’historiador i arxiver municipal d’Ontinyent, Vicent Terol, ens parlà de quins va ser els primers repobladors de Biar, a partir de l’estudi antroponímic dels cognoms, un estudi molt interessant per conèixer, fonamentalment, la petjada catalana, aragonesa i occitana. Per altra banda Brauli Montoya, professor de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, ens explica amb tota mena d’exemples les llengües que es fan servir al Llibre de Fets: llatí, català, aragonés, castellà, occità, francès… L’arqueòleg i delegat de patrimoni de la Generalitat Valenciana, José Luís Simón, ens parlà dels castell i fortificacions al voltant d’aquesta frontera meridional, i es queixà que està quasi tot per excavar, som un país que dediquem pocs recursos a les intervencions arqueològiques. Verònica Zaragoza, professora de Filologia Catalana de la Universitat de València ens parlà de les dones i canvi social a l’antic règim, aportant-nos alguns exemples de dones que ella ha rescatat de l’oblit i que, malgrat estar mal vist en aquell moment, van desafiar fronteres amb l’escriptura. Tancà les intervencions del congrés a la Seu de Biar la comunicació del professor i president del CAEHA Pedro Juan Parra, una recapitulació de la presència i el llegat islàmic de Biar, tot amb la finalitat d’aportar una eina didàctica per als ensenyants.

La sessió de les ponències a la Seu de Xixona l’obrí l’historiador, filòleg i professor David Garrido, que ens parlà d’Al-Azraq, a partir del seu llibre “Al-Azraq. El cabdill andalusí que desafià Jaume I”. Garrido ens contà amb detalls les seues darrers investigacions i hipòtesis al voltant de la vida d’aquest visir que visqué al castell d’Alcalà o castell de Benissili. Tot seguit l’escriptor Just Sellés ens passà unes fotografies que ha fet ell dels castells que estan al voltant de la línia Biar-Busot, així com una recreació en vídeo del camí que segurament faria Al-Azraq en ser desterrat. El catedràtic de llatí i cronista oficial de Xàtiva, Agustí Ventura, dissertà sobre els tractats medievals entre els regnes d’Aragó i Castella, centrant-se en els tres més rellevants: Tudellen, Caçola i Almisrà, tot i incidint que cada vegada que la corona catalanoaragonesa va pactar amb Castella, sempre va perdre un llençol en cada bugada. El cronista oficial de Xixona, Bernardo Garrigós, ens parlà de la conquesta d’aquesta ciutat per Jaume I, tot i fent-nos un recorregut per les restes que actualment s’hi conserven d’aquella època, i aportant algunes hipòtesis de treball, encara avui per confirmar. La darrera sessió del congrés va còrrec a càrrec de l’escriptor i doctor en Geografia Jordi Tormo. La seua ponència girà al voltant d’algunes consideracions comarcals sobre els pobles de la Mariola i les futures comarques centrals valencianes. Tormo ens explicà els criteris que hi havia al darrere de tot un seguit de propostes de comarcalització que hem tingut els valencians. Unes afavorint els criteris geogràfics, altres històrics, econòmics, lingüístics…. Se centrà en la darrera proposta de comarcalització de la Generalitat Valenciana a partir de les mancomunitats i de les anomenen Demarcacions Territorials Homologades(DTH), així com en la potencialitat i futur d’allò que han anomenat Comarques Centrals Valencianes, a les quals haurien de pertànyer els pobles de les Valls de Mariola.

Fet i fet, com no podia ser d’una altra manera, la valoració que en fem des de l’IEVM  d’aquest “I Congrés d’Història sobre la primera frontera meridional valenciana de 1244 a partir del Tractat d’Almisrà” és molt positiva. Han estat dues jornades molt intenses, amb tota mena d’aportacions, deu ponències que ens hi han posat al dia sobre les darreres investigacions històriques i arqueològiques al voltant de la línia Biar-Busot, un espai que delimità el Tractat d’Almisrà de 1244 i que, quasi vuit segles després, continua vigent en alguns aspectes. En definitiva, ha estat un congrés per vindicar, posar en valor i actualitzar aquell Tractat d’Almisrà i tot el que girà al seu voltant. Un tractat que continua marcant les nostres vides i, en part, és la pedra angular de la nostra identitat. Qualsevol aportació al respecte sempre serà ben vinguda, doncs la història ens ha de servir, entre altres, per entendre millor el present i projectar el futur.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *