Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

3 de març de 2018
0 comentaris

[Socarrat i ben arrelat a la història]

Ha faltat Enric Moltó, un bon amic, un gran company de treball, un magnífic professional i un valencià compromés.
Se’m fa difícil escriure aquestes quatre línies, i encabir en el record tantes i tantes emocions i moments viscuts a l’institut, en les excursions amb l’alumnat, en converses sobre l’ensenyament, la política, la cultura… i la passió pel nostre país. Fa mesos que en entrar a les 7:30 del matí a l’institut trobe a faltar el – Bon dia Vicent, com estàs?. I les converses entre classe i classe, mentre els alumnes van seient; les reflexions diàries sobre el Procés català; el darrer cas de corrupció o les engrunes que rebem els valencians per un estar espoliador. I és que tots dos som, si fa no fa, de la mateixa generació i al llarg de tots aquests anys d’amistat hem pogut compartit un munt de coses: la passió per la historia com a instrument per entendre la realitat que ens envolta; la cultura com a aliment imprescindible per fer-nos més persones; l’educació com la principal eina per canviar el món, la defensa del català com a obligació de tot valencià, i la passió per recuperar la dignitat del nostre poble, tant maltractat per un estat que ens vol sotmesos. I tot això, Enric ho ha fet com a professors de Geografia Història, impartint cursos de valencià, des de plataformes i associacions culturals i cíviques, com a regidor a l’ajuntament del seu poble i com a valencià de pedra picada. Enric ha donat tot el seu esforç i talent per aconseguir una escola pública, valenciana i de qualitat, va entrar de regidor per sembrar compromís al seu poble, va participar en mil i una proposta cultural per fer país. I tot des del rigor, la tolerància, honestedat i l’amor i complicitat dels seus familiars, en especial de la seua companya, Maribel, i dels seu dos fill Enric i Miquel.
Enric, amic, company, cada matí en entrar a l’institut et trobaré molt a faltar, però també la resta de companys i companyes i un munt d’alumnes. Només ens resta dir que ha estat una sort haver pogut compartir amb tu tant i tants moments, projectes, desitjos, frustracions i somnis. Per tu aquests humils versos.

[Socarrat i ben arrelat a la història]

(A l’amic Enric Moltó,
el regidor socarrat que
va sembrar compromís.)

Socarrat i ben arrelat a la història
vas arribar portant el nou mil·lenni 
amb els braços oberts i el puny tancat.
Has estat anys i panys escarbotant,
amerant bocins d’un passat segrestat,
guarnint un relat que entre tots anem fent.
I t’has passejat molt sigil·losament 
tot i sembrant lluernes de llum.
Avui de cua d’ull et mires la torre
fixant els racons, els petits detalls, 
retenint per sempre aquesta postal,
aquest tossal de la Penya Blanca
que cada dia t’ha fet companyia.
Socarrat i ben arrelat a la història
a dintre d’aquestes quatre parets
ens has llaurat la nostra memòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!