…i els masos ens cauen

Lluís Llach ja ens ho deia l’any 1995 en la cançó Pilar:“…i els masos ens cauen”, un poema del poeta  Miquel Martí i Pol, i que el cantant de Porrera li posà música. Des de llavors un munt de masos has estat abandonats i pel temps han acabat ensorrant-se.

Això mateix és el què a hores d’ara està passant amb el Mas del Serrallo- Tetuan. Un mas al cor del Parc Natural de la Font Roja i que al meu parer no es mereix estar en la situació de ruïna en la que s’hi troba. Per la seua situació entre l’obac i la solana i entre Alcoi i Ibi; per les vistes espectaculars; pels camps de conreus que hi havia al voltant; per l’aprofitament didàctic del que s’hi trobava a l’interior: cuina, quadra, dormitoris, pati i corral, celler per emmagatzemar el vi, cambra amb el cup per trepitjar el raïm i una premsa de gàbia per fer vi, i fins i tot una capella per fer missa; per estar a prop del Menejador i de la Cava Coloma i per tants i tats motius, es mereix, al meu parer, ser rehabilitat tot i i donant-li una utilitat.

Si la Font Roja és un Parc Natural protegit, vol dir que a més de salvaguardar la seua flora i fauna, també s’hauria de protegir el seu patrimoni arquitectònic: caves, masos…Els ajuntaments d’Alcoi i d’Ibi, i la Conselleria de Medi Ambient, haurien de fer el possible i l’impossible perquè aquest mas no acabe ensorrant-se del tot i, com a mínim, haurien de consolidar el sostre i les parets.

Afegeix un comentari