Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

25 de novembre de 2016
0 comentaris

Cocentaina al teu pas

Aquells que ens hi dediquem a l’ensenyament, i especialment els que impartim Geografia i Història, sabem de la importància que juga el coneixement de l’entorn més immediat en el bastiment de la identitat de les persones. Quanta més informació tinguem del nostre entorn, natural, social, cultural, històric… més enfonsarem les arrels i per tant la nostra identitat serà més sòlida.
En la dècada dels 80 i del 90 els mestres teníem molt clar un principi pedagògic bàsic: cal anar d’allò més proper a allò altre més llunyà. I per això era tant important consolidar en l’alumnat aspectes de tot tipus, socials, culturals, lingüístics, històrics, festius, folklòrics,…de l’entorn més immediat: barri, poble, comarca… I per això, s’hi van publicar tants llibres de localitats i comarques. L’alumnat acabava l’ensenyament primari tenint uns mínims coneixement de la seua localitat i comarca.
Malauradament, i amb això no vull dir que actualment no s’hi treballe als centres educatius, aquell moment de renovació pedagògica que impulsà la
LOGSE se n’anà en orris quan el PP controlà la Conselleria d’Educació. Per als nous governants allò “d’arrelar-se al medi” estava desfasat en un món cada vegada més globalitzat. No seré jo qui pose en dubte que cal facilitar-li a l’alumnat les eines per navegar per continguts cada vegada més globals. Ara bé, això no vol dir que l’alumnat acabe els seus estudis obligatoris sense tindre uns coneixements consolidats sobre la història, la cultura, el patrimoni… de l’entorn més immediat, aquell que l’ha vist nàixer i créixer durant tants anys.
I tenint aquesta filosofia com a punt de partida, es presentà aquest dijous al
CCOM d’Alcoi el llibre Cocentaina al teu pas. El president del CAHEA, Pedro Juan Parra, ens presentà als autors, els professors Fani Bernabeu, Rafa Enguix, Enric H. Moltó i Susi Orts. Una publicació que no és un llibre de text, tampoc és la típica guia turística, més aïnes és un llibre sobre itineraris històrics. Un llibre magníficament editat per Edicions 96, amb un format còmode per ser llegit, precioses fotografies a tot color dels mateixos autors i un bon grapat de mapes per seguir els itineraris: Prehistòria, Edat Antiga, època islàmica, edat Contemporània i un darrer del monuments més rellevants de la vila comtal.
Els autors ens digueren que han estat molts anys bastint aquest projecte, que mai trobaven el suport institucional per portar-lo endavant, que sempre van tindre la certesa que tard o d’hora acabarien editant-lo i ara, amb el suport de la
Regidoria d’Educació de l’Ajuntament i de la mateixa editorial, han fe realitat el seu projecte. Tant de bo sorgiren projectes com aquest en la resta de pobles del nostre país.
Dels valencians sempre s’ha dit (o ens han dit) que som un poble d’identitat perplexa, massa líquida i impermeable, fins i tot el
Comte-Duc d’Olivares gosà dir: “es que tenemos a los valencianos por más muelles”. Doncs bé, diuen que quan el riu sona… aigua porta. I és que la identitat d’un poble s’hi pot canviar, manipular, soterrar… Jo no tinc cap mena de dubte que amb el nostre poble ho han intentat en el passat, ho continuen intentant en el present i ho intentaran en el futur. I la millor manera d’evitar-ho, és assegurant que les generacions de valencians i valencians que passen pels nostres centres educatius tinguen accés a conèixer les muntanyes i plantes que l’envolten, la petjada històrica que han deixat els nostres avantpassats, el patrimoni que és de tots, etcètera, perquè quan tenim coneixement som capaços de valorar i estimar les coses i de sentir-se orgullosos de ser el què som. Al cap i a la fi, acabem estimant les coses quan les coneixem.
I aquest llibre d’itineraris, destinat a professors, alumnes i al públic en general, és una magnífica eina per conèixer Cocentaina, un llibre que pretén recuperar aquell esperit d’arrelament al medi que adés us deia, però això sí, actualitat al segle XXI. Un objectiu que els autor sintetitzen en uns versos del poeta
Miquel Martí i Pol: “estima la bellesa que t’envolta/i que se’t dóna clara i generosa”. Enhorabona als autors i a totes les persones i institucions que ho han fet possible. Esperem que aquesta proposta atractiva, didàctica i innovador d’arrelament al medi, siga imitada i millorada per altres professionals de l’ensenyament que ens neguem a perpetuar, fer els ulls grossos i contribuir a, d’una manera molt sibil·lina, anorrear la identitat dels nostres pobles, comarques i país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!