El país sense xiquetes

 

En la Trobada  d’enguany a Muro vaig tindre la sort de trobar-me amb l’amic Xavier Martí, que molt amablement em dedicà el darrer llibre que acaba d’escriure, El país sense xiquetes. editat per Neopàtria i amb unes il·lustracions ben acurades d’Antoni Martínez Peris. Avui mateix l’he acabat i us puc ben assegurar que és un llibre molt recomanable per als nostres escolars. Mentre el llegia no podia evitar recordar-me’n d’Enric Valor, per l’estructura, la riquesa en frases fetes i expressions, acurades descripcions, de fàcil lectura….i pels ingredients que mai no poden faltar en una rondalla: emoció, misteri, màgia, aventura, amor, encanteris… Però el més interessant, al meu parer, és per la gran quantitat d’actituds i valors positius que transmet, en una societat, com ara la nostra, on predominen massa la corrupció, l’individualisme, l’avarícia, la insolidaritat, l’egoisme, el sexisme…

Així, al País sense xiquetes s’hi parla de polítics honrats i justos: “es tractaria d’una persona de força trellat, intel·ligent i amb il·lusió per ajudar la societat, qualitats totes elles absolutament imprescindibles en un bon governant”; d’una justícia justa: tornar a jutjar l’home que va matar la seua dona, i castigar-lo segons la més estricta justícia”; de la igualtat entre homes i dones: “fer saber per tot el reialme un edicte on es demanara a la població un tracte igualitari entre els dos sexes que la componen”, “Els savis de la cort pensen que els homes i les dones són igualment necessaris, i no únicament per a la reproducció”; de la solidaritat i col·laboració: “creieu que podria dormir tranquil amb tantes monedes, quan hi ha persones que ho necessiten? […] les coses són per a repartir-les entre tots”; de l’honradesa i moralitat: “això que em dónes és excessiu. No vull aprofitar-me’n. Amb una moneda em considere més que ben pagat”; de la identitat sense perdre mai els orígens: jo continue sent el mateix Arnau de sempre, el fill de Tereseta la de cal barber”; de la responsabilitat d’ajudar els pares i germans: “sabeu que els meus germans i germanes depenen de mi, i si aconseguís el premi, això representaria la tranquil·litat que als meus no els faltaria de res”, i moltes altres com l’amor, la senzillesa i l’arrelament a la terra i a la família.

El país sense xiquetes és un crit a favor de la generositat de les persones: ”ell és l’home que m’ha ajudat generosament, sense esperar res a canvi, i qui m’ha mostrat ser savi i just”, un prec  a tots els governants perquè pensen en les necessitats del poble i no en els seues interessos :”el primer desig és que cap persona del nostre reialme mai no passe fam”, però sobretot és un homenatge a les dones que encara estan força discriminades i pateixen les conseqüències del masclisme. I en el país on no naixien xiquetes el jove Arnau cerca la bruixa Katiuska perquè desfaça l’encanteri, doncs sense xiquetes el reialme no té futur. Aquest llibre, aquesta rondalla, és un cant  a trobar l’equilibri d’ambdós sexes, que es necessiten mútuament: “però allò important era que totes dues forces, aquestes dues energies calia que estigueren equilibrades, no era bo que l’un dominara l’altra” “ La solució és ben senzilla. Cal tornar a equilibrar aquestes dues energies que, ara mateix, estan desnivellades”. A la fi, i com no podia ser d’una altra manera, es trenca l’encanteri i tornaran a nàixer xiquetes, doncs “sense xiquetes, sense xiques, sense dones, el món no tindria gens d’interés. Almenys per a mi”.

Benvinguts siguen aquesta mena de llibres que dignifiquen la nostra llengua i, a sobre, transmeten al nostre alumnat tot un ventall de valors que cal fomentar i recuperar. Un llibre força interessant i recomanable per als nostres alumnes de primària i primer cicle de secundària.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *