Vicent Luna i Sirera

“Qui en Xàtiva voldrà entrar, sobre nós haurà de passar” Aquesta fou la ferma contestació que el rei Jaume I donà a l’infant Alfons de Castella, en les negociacions que tingueren lloc a Almisrà el 24,25 i 26 de març de 1244 i on tots dos signares el conegut Tractat d’Almisrà.

I val a dir que tots aquells que any rere any han estat fidels a la cita, a la representació teatral que el poble d’El Camp de Mirra ofereix d’aquest fet històric, ja l’han pogut escoltar, si més no, quaranta vegades. Quatre dècades ininterrompudes recordant-nos que aquella fermesa del Conqueridor fou la clau perquè totes aquelles terres, de més enllà del Xúquer, esdevingueren valencianes. I és que gràcies als habitants d’aquest petit poblet de les Valls de Mariola, gràcies al seu  Tractat, tots hem aprés una mica més d’història. Una història que durant tants segles ens havien amagat. I ara sabem que som fruit d’aquell Tractat, que amb tanta dignitat han representat al llarg de quaranta anys.

El dissabte 9 d’abril  aquest poble va voler recordar com van ser els inicis i la trajectòria esdevinguda al llarg d’aquestes quatre dècades. Així, per una banda, el professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons i Rico ens feu una xarrada sobre “La transcendència del Tractat d’Almisrà i els 40 anys de la recreació història”. Un recorregut per la figura d’aquest rei en el teatre popular català. Una xarrada que impartí fa uns anys en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. I concretament el professor Brotons se centrà en la figura del rei en tres peces teatrals: “Don Jaume I  el Conquistador”, segons la versió de la “sarsuela rock” de La Trinca; l’Ambaixada Cristiana d’Alcoi; “La rendició” de Petrer i , com no podia ser d’una altra manera, el text teatral del Tractat d’Almisrà. Un text que primerament escrigué Francesc Gonzàlez Mollà i que es representà de 1977 a 1983, després Salvador Domènech Llorens n’escrigué un de nou l’any 1984 i els professors de la Universitat de València, Maria Conca i Josep Guia, l’any 1994 varen corregir la sintaxi, l’ortografia, així com també  afegiren alguna escena més. En aquest recorregut, Brotons criticà la manca de rigor històric d’alguns textos, en especial de moltes Ambaixades de Moros i Cristiana, i incidí en la dignitat del text del Tractat, així com de l’esforç desinteressat que fan, any rere any, tants campers i camperes.

Tot seguit, i a les dependències de l’antiga botiga de Romà Francés, s’inaugurà una mostra de cartells, auques, materials didàctics, llibres, díptics, retalls de premsa, fotografies, trofeus… que el Patronat del Tractat ha anat recollint i arxivant al llarg de tots aquest anys. La gent que hi assistírem ens quedàrem bocabadats al veure la gran quantitat de material de tot tipus que han recollit en aquests anys. Materials més que suficients que justifiquen que aquest poble, amb l’ajuda de les institucions locals, provincials i autonòmiques, hi dediquen un museu al Tractat d’Almisrà.

Comptat i debatut, el poble d’El Camp de Mirra pot estar ben orgullós del seu Tractat, una modesta però molt digna representació teatral que ha sabut mantindré al llarg de 40 anys. Un fet històric que, malgrat el menyspreu i la manca de suport d’alguns polítics de poca volada, han sabut donar-li ressò i posar El Camp de Mirra en el lloc històric que es mereix.

Enhorabona a totes les persones que ho han fet possible, que en són moltes. En permetreu, però, que faça una menció especial a Romà Francés, el que per a mi, i també per a molta gent, ha estat i segueix sent l’ànima de tot plegat. Un gran manifasser que ha sabut, malgrat la manca de recursos econòmics, acomboiar i il·lusionar a moltes persones al voltant d’aquest projecte. Sens dubte que sense el seu treball de formigueta el Tractat d’Almisrà no seria, ni de bon tros, allò que és avui: referent, compromís, dignitat, arrelament…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!