Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

6 de març de 2016
0 comentaris

No me’n vaig, sóc qui torna

 

 Recorde com si fos ara aquell plujós i ventós diumenge, un 12 de març de 1995. A les portes del cementeri tots l’esperàvem.  Ovidi Montllor i Mengual, un dels alcoians més reeixits, més conegut i més estimat arreu dels nostres països, vingué, des la seua estimada Barcelona, aquella que l’acollí amb els braços oberts, per dir-nos  a tots, al seu Alcoi de l’ànima, a la terreta, que feia vacances.

Aquest polifacètic alcoià, “l’artista, el cantant, el pallasso”, al llarg de la seua vida es va fer estimar. El seu caràcter humil, honest, sincer i acollidor no deixà ningú indiferent. La seua vida, tot el seu treball, des de la cançó, passant pel teatre, el cinema i la poesia, va tindre tot plegat un mateix denominador comú: el compromís.

Poques persones com ell han tingut una vida tant íntegra i conseqüent, i aquest compromís és precisament el record més preuat que tenim tots aquells que el vam conèixer. Un “obrer de la paraula”, com diria Jordi Tormo, que bé cantant, actuant o escrivint ens llançà, com les pedres d’una fona estellesiana, un munt de missatges: de denúncia, solidaritat, tendresa, de justícia, esperança, honestedat, d’arrelament, dignitat, lluita…

Vint anys després, centeners de pobles i d’institucions culturals i cíviques de tot tipus han volgut ser fidels a l’Ovidi, a aquella cançó seua que ens deia que “qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes”. I per això s’han multiplicat els actes, els homenatges, recitals i presentacions de llibres, els sopar i recitals poètics, les adaptacions de les seues cançons, etcètera. Ovidi ha tornat de les seues vacances per què és més necessari que mai, per què els seues missatges continuen sent actuals, missatges com de pedra seca, per bastir el mural d’aquest poble que a poc a poc anem construint.

Alcoi, la ciutat que el va veure nàixer i créixer, i  com no podia ser d’una altra manera, també ha volgut sumar-se a l’Any Ovidi. Des de l’Ajuntament, i sobretot  al llarg de tot l’any 2015,  es van portat endavant diverses iniciatives, com ara dedicar-li el nom d’una avinguda, inaugurar un monument realitzat per l’artista Antoni Miró, col·locar una placa en la casa natal, concerts, recitals, etcètera. També a la resta de la comarca s’hi han realitat homenatges, com el que portà aterme el Centre Cultural Castellut a Castalla, el de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) a Beneixama, o el que organitzaren conjuntament el Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) i  l’Ajuntament a Biar.

Ara, aquest dijous 10 de març el CCOM ha organitzat el seu homenatge i clourà l’Any Ovidi. Per una banda es clourà l’exposició “l’Ovidi popular”. Una mostra de quadres sobre el cantant que el seu amic Antoni Miró, que fou més que un amic, com un germà, li ha fet al llarg d’aquests anys. Una exposició que el pintor alcoià ha exposat, al llarg de l’esmentat any, en 52 pobles d’arreu dels Països Catalans. En Ciutats com Barcelona, Palma de Mallorca, València, Sabadell, Castelló, Sueca, Alacant, Reus, Xàtiva…, i també de la nostra comarca com Castalla, Biar o Beneixama. Una exposició que no ens hem de perdre, uns quadres on de segur que ens faran recordar moments estimats, inoblidables. Mirades i gestos on identificarem l’Ovidi rebel de “La Fera Ferotge”, el lluitador de “La Revolució”, el tendre de “L’Homenatge a Teresa”, el reivindicatiu de “Va com va”, el conseqüent de “La Samarreta”, l’irònic d’”Una nit a l’òpera”, el compromés de “La cançó del cansat” i de tantes i tantes més qualitats que va tindre.

 Tot seguit l’escriptor Jordi Tormo ens parlarà del seu darrer llibre “Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula”. Una biografia que ha tingut molt bona acollida i que no para de presentar-se arreu de les nostres comarques. El poeta alcoià Miquel Cruz ens recitarà alguns dels poemes que ha dedicat al seu paisà. I la cirereta de la nit la posaran els cantautors Jordi Gil i Feliu Ventura. Dos grans músics que ens interpretaran algunes de les cançons de l’Ovidi, i d’altres que han compost per homenatjar-lo. Els actes es clouran a l’endemà divendres, on el productor Carles Miralles ens presentarà la projecció “L’Ovidi. El making of de la pel·lícula que mai no es va fer”. Un documental on han col·laborat més de 700 mecenes, una prova més que l’Ovidi és estimat arreu i que la gent el recordem i enyorem.

I és que l’Ovidi ha estat i estarà sempre entre nosaltres. Deia ell, “no me’n vaig, sóc qui torna”. I efectivament, l’Ovidi popular torna de tant en tant de les seues vacances per encomanar-nos el seu compromís, aquesta lluita diària tant necessària per refer els nostres malaguanyats països, per apropar-nos al “dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans”.

 Vicent Luna i Sirera

(Membre de la Junta Directiva del CCOM)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!