Vicent Luna i Sirera

Un curs més l’Ajuntament d’Alcoi, sota la direcció del pintor Antoni Miró, ha encetat una nova etapa d’exposicions repartides per diferents sales de la ciutat. Aquest dimarts s’inaugurà al CCOM“Construcció de la Identitat” de Neus Bou. El dimarts Enric Piera ens presentà “Terra Matriu” al Centre Cultural, i dijous vam poder gaudir d’un recull de l’obra d’Enric Solbes ”Una mirada nòmada”, exposada a la Llotja Sant Jordi.

Tot i que aquests artistes, Bou, Piera i Solbes, tenen diferents estils i generacions, tots tres comparteixen en aquestes exposicions, si més no, un mateix objectiu: la recerca de la identitat. Així ho podem comprovar en els quadres i fotografies de Bou: les empremtes dactilars, els retrats, els camins del temps, les rutines i els retrats… són una prova de la preocupació d’aquesta jove pintora per expressar allò que som, acceptant els efectes del pas del temps en cadascú de nosaltres

L’exposició de Piera és tota una al·legoria al retrobament de la “realitat enyorada”, d’una infantesa en contacte amb la terra, aquella que ens dona identitat. Per això en aquesta “Natura Matriu” hi predominen els quadres amb colors terrosos, però també hi ha escultures i fotografies. Enric Piera ens llança missatges a dintre d’una botella dient-nos que “els valors que integren la vida pegada a la terra, roten igual, pareixen oblidats, però reneixen distints, tornen, generant vida, aportant referents, desvelant esperances”.

La darrera exposició és la d’Enric Solbes. Alcoi tenia un deute amb un dels seues il·lustradors més rellevants, que malauradament ens deixà massa jove, quant tenia tota una vida per davant. La seua obra és molt variada,  hi podem trobar des de cartells de tota mena, fires de llibres, festivals corals, concursos de bandes de música, mostres de teatre, dia del llibre…, passant per il·lustracions de llibres escolars de l’editorial Bromera i rondalles valencianes, fins a olis acrílics i aquarel·les. Solbes des d’aquesta “Mirada nòmada”, i des de tota la seua obra, comparteix amb Bou i Piera aquesta necessitat de capbussar-se en un mateix per mostrar als demés les arrels que ens mantenen en contacte amb la terra natura. Per a Solbes la raó de l’existència, allò que el manté arrelat és dibuixar, doncs com ell mateix diu  “no puc deixar de dibuixar per raons vitals genètiques”.

No deixeu de donar-li un cop d’ull a aquestes tres exposicions, de segur que no us decebran i a més podreu llegir les interessants introduccions als catàlegs que fan, respectivament, Ignasi Garcia, Josep Albert Mestre i Romà de la Calle.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!