Vicent Luna i Sirera

Anit Ovidi Montllor va omplir de gom a gom, i dintre de les activitats de la XXXII Universitat d’Estiu de Gandia, el jardí de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós. L’espectacle, “Ovidi popular: 20 anys”, està produït pel Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i dirigit per Jordi Fàbregas. Es tracta d’una selecció de les cançons més populars del cantautor alcoià interpretades per Miquel Gil, Toni Torregrossa (Urbàlia Rurana), Artur Gaya (Quico el Cèlio), Jordi Fàbregas (El Pont d’Arcalís) i el rapsoda Celoni Fonoll, amb els músics Tóbal Rentero, Pau Figueres, Gregori Ferrer i Arnau Figueres.

El concert, conduït per Josep Vicent Frechina amb unes aclaridores i acurades explicacions i cometaris, està sent tot un èxit, rodant i voltant per moltes comarques d’arreu dels Països Catalans. Un total de 14 peces  que pretenen mostrar les cançons més populars d’Ovidi, des dels inicis fins el darrer treball, Very Good, que no va poder editar. Un repàs per l’Ovidi reivindicatiu (De manars i garrotades, Perquè vull), el què denuncià la llarga i foca nit del franquisme (L’escola de Ribera, La Fera ferotge), el tendre i amorosit (Els amants, Montserrat, Homenatge a Teresa), l’Ovidi Montllor conseqüent i sense pèls a la llengua (La cançó del cansat, M’aclame a tu) el cantant del poble arrelat a la terra (Cançó del llaurador) , el pacient lluitador que està convençut que arribarà el dia somniat (Als companys), el poeta enyoradís (Tot esperant Ulisses)…

Anit, i després de vint anys de les particulars vacances, Ovidi Montllor ens va emprenyar una vegada més, com ens diria ell, amb les seues inesperades cançonetes. Anit la XXXII Universitat d’Estiu de Gandia va voler homenatjar la figura d’Ovidi Montllor, participant dels actes que arreu s’estan organitzant per vindicar l’obra, i en especial la cançó, d’aquest polifacètic artista. En un país amb una gran manca de referents, d’homenots, la figura de l’Ovidi emergeix amb força. Tot un exemple d’honestedat, senzillesa, lluita, compromís, treball ben fet i patriotisme. Actituds  totes elles tant  necessàries per construir el futur del nostre país, dels nostres països.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!