Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

26 d'abril de 2015
0 comentaris

25 d’Abril. Comença el futur

Ahir va ser el 25 d’abril i per als valencians i valencianes és una data que no podem oblidar. Generació rere generació aquella desfeta ha estat en la memòria col•lectiva, i com la rosa de paper d’Estellés hem anat transmetent-la de mà en mà, de boca-orella, perquè no caigués en l’oblit. I és que tal dia com avui, els valencians vàrem deixar de ser un regne independent, amb lleis i institucions pròpies, i vam passar a ser, per la força de les armes, l’”España incorporada o assimilada”.
D’aquell mal, “mal d’Almansa”, ja han passat 308 anys i, malgrat que per tots els mitjans ens han volgut anorrear com a poble, els valencians que ens sentim hereus d’aquells valents maulets, tossuts que tossuts continuem eixint als carrers, com ho vàremj fer ahir a València, per vindicar les nostres aspiracions com a poble, el dret a decidir el nostre futur.
Si hi ha un símbol d’aquells valencians que van donar la seua vida per defensar la terra, fou el general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 – Segòvia, 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. Va capitanejar la revolta valenciana contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, insurrecció a la qual se sumaven les reivindicacions dels camperols contra els nobles. Empresonat pels borbons, va ser traslladat a Alacant i des d’ací a diverses presons, con Hondarribia i, més tard (1719) a Segòvia on va morir miserablement.
Després de la lectura del llibre de Joan Francesc Mira, “Almansa 1707 després de la batalla”, vaig escriure aquest poema en la seua memòria.

A limosna
Alt i geniüt,
el teu color fou el groc,
lleial a la causa austracista.

T’enterraren a limosna.

General Basset,
des de Dénia ens posares en peu
demanant-nos fidelitat als furs.

T’enterraren a limosna.

Maulet i aclamat a València,
heroi de les classes populars,
traït per llepons botiflers.

T’enterraren a limosna.

No volgueres fugir en retirada,
honest, valent i compromés
defensant a mort Barcelona.

T’enterraren a limosna.

Però la malastrugança,
que regà de roig els camps d’Almansa,
recorregué la nostra nació.

T’enterraren a limosna

Deu anys tancat en calesses
i entre la foscor dels murs de l’Alcàsser
ofegares els ideals i els projectes.

T’enterraren a limosna.

Quanta injusta penúria:
fam, fred, tristor, pobresa extrema
que et portà a malviure de la caritat.

T’enterraren a limosna.

Tractat com un delinqüent,
cabeza de los cathalanes,
morires postrat, malalt, tot sol.

T’enterraren a limosna.

Només cinc escarides línies:
“estaba sumamente pobre”,
escrigué l’alcaid de la teu mort.

T’enterraren a limosna.

Quin final més trist
per a un Feldmarschall-Leutenant
de l’exèrcit imperial.

T’enterraren a limosna.

Però la teua fidelitat a la terra,
la teua heroïcitat i honradesa
ens ha d’esperonar en la lluita.

La lluita secular de tot un poble,
d’uns països tossudament alçats,
que vindiquen la seua llibertat.

 

Monument mauletsSerà d'esquerres o no serà

25 abril2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!