Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

24 de gener de 2015
0 comentaris

Enric Ramiro o la maleta de la ciència

Anit, organitzat per la Universitat Politècnica de València, Campus d’Alcoi, i dintre de les activitats “La màgia de la ciència” dirigides a escolars d’Educació Primària i Secundària, el professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Enric Ramiro i Roca, impartí una xarrada teórico-pràctica adreçada a futurs docents, pares, mares i professorat dels esmentats nivells educatius.

Aquest professor, que ha segut docent en tots els nivells educatius des d’E. Infantil fins la universitat, on treballa ara, és un entusiasta de la divulgació de la ciència. Amb la seua maleta didàctica ha recorregut el nostre país de nord a sud  encomanant aquesta il·lusió a centenars d’ensenyants de tots els nivells. Ahir, una vegada més, ens demostrà que els prejudicis i tabús que tenim al voltant de la ciència ens impedeixen veure la realitat. Ramiro ens va transmetre d’una manera divertida, senzilla i engrescadora com podem introduir “el cuquet de la ciència” al nostre alumnat. Amb materials d’allò més senzills, barats, fàcils de manejar i a l’abast de tothom, com globus, botelles i tubs de plàstic, llaunes…, i molta ,molta imaginació, s’hi podem fer mil i un experiments que de segur agradaran els nostre alumnat: un pot de refresc en diagonal i que roda, un got d’aigua ple cap per avall i que no cau, un avió de paper que gira i gira sense parar, un globus que el perfores amb un punxó de part a part i no explota, un equilibrista que travessa l’habitació dalt d’un fil… Experiments com aquests, fins a 60, els podem trobar en el seu llibre “La maleta de la ciència”, editat per Graó. Tots aquests experiments va ser experimentats  durant més de deu anys en nombrosos centres educatius, escoles d’estiu i universitats, les seixanta pràctiques sobre aire i aigua que recull aquest llibre tenen l’objectiu de ser engrescadores però senzilles.

A més a més, Enric Ramiro ens deixà caure algunes reflexions molt interessants al voltant de la ciència. Aquesta, des d’èpoques remotes, no ha estat massa ben vista pel poder. Quants científics, “bruixes” i “heretges” vam morir en la foguera només pel fet de tindre una altra opinió, o el d’haver inventat o descobert alguna cosa nova? Recordem el que deia el venerable Jorge de Burgos en la pel·lícula “El nom de la rosa”: “preservació del saber i no investigació, perquè no existeix el progrés en la història del saber, només una contínua i sublim recapitulació”. I sense anar més lluny  va ser un espanyol, Miguel de Unamuno, qui va gosar dir allò de “que invente ellos”. Doncs bé, amb fanàtics religiosos com el franciscà Jorge de Burgos o intel·lectuals com Unamuno, així ens ha anat la ciència a casa nostra. I les conseqüències d’aquest tarannà inquisitorial  i d’aquesta idea de curta volada, encara les estem patint. Espanya precisament no es caracteritza per ser un estat que fomente massa la ciència, i centenars de científics cada any han d’anar-se’n a buscar-se la vida.

Anit, al saló de graus Roberto García Payá del Campus d’Alcoi, el mestre i professor Enric Ramiro, d’una manera molt didàctica i il·lusionant, ens trencà els tabús i prejudicis que tenim, encomanant-nos “el cuquet de la ciència”,  a un públic, fonamentalment docent, entregat que s’ho passà molt bé i l’aplaudí força.

Alcoi, 24 de gener del 2014

20150123_193604

20150123_203140

20150123_204012

20150123_204051

20150123_204136

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!