Vicent Luna i Sirera

Divendres passat al Centre Cultural d’Alcoi, i dintre de les activitats organitzades per l’Ajuntament al voltant de la Diana Nacional del País Valencià, vaig poder assistir a dos actes, un rere l’altre,  que  tot i ser diferents  en el fons participaven, si més no, d’un mateix objectiu: la recuperació de la memòria històrica.

A la sala d’exposicions la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica d’Alacant (CCRMHA) ens presentà 100 artistes solidaris. Una exposició de cent obres donades gratuïtament per destacats artistes com Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Arcadi Blasco, Grau Garriga, Artur Heras, Aurèlia Masanet, Sento Masià, Forges, el Roto, Manuel Vicent, Cerdán Tato, Toni Miró…. Els beneficis de la mateixa es destinaran íntegrament al projecte de recuperació de la memòria històrica. I és que des del 2004 aquesta entitat, tot i la manca de recursos oficials i el menyspreu d’alguns dels nostres governants, no ha parat de realitzar tota mena d’activitats: monument en record de les víctimes del bombardeig del Mercat d’Alacant, senyalització de fosses comunes, publicació de llibres sobre la repressió franquista, anul·lació de la sentència que condemnava a mort a Miguel Hernández, etcètera. Tot un exemple de civisme per recuperar la memòria d’una història que al llarg d’aquesta “democràcia” ens han volgut amagar. Una mena de pacte entre el PP i el PSOE per no furgar en el passat. La prova més evident d’aquesta deixadesa per part d’aquests  partits  és la ridícula i insuficient Llei de la Memòria Històrica. És vergonyós, injust, i d’una “democràcia bananera”, que a hores d’ara no s’haja jutjat a cap repressor franquista, localitzat i exhumat fosses comunes, anul·lat sentències… Han de ser entitats cíviques, com ara la CCRMHA, les que facen, amb pocs mitjans, el que haurien de fer les nostres institucions. Ja no es tracta de republicans o nacionals, sinó com diu Manuel Vicent en l’escrit donat a aquesta entitat “La Memòria històrica es un fermento de libertad. Más allà de las fosas de los desaparecidos  del bando  republicano durante la guerra civil, la causa que aquellos espanyoles defendieron hasta el último sacrificio, seguirà vigente mientras rindamos tributo a su ejemplo”.

Tot seguit, i al teatre del mateix Centre Cultural, el cantautor Pau Alabajos, acompanyat del pianista Francesc Gamón, ens oferí el seu personal homenatge al poeta  Vicent Andrés Estellés. Recità un total de 14 poemes del Mural del País Valencià, la gran cantata que  començà a escriure l’any 1975 el poeta de Burjassot al seu país, i que està format per seixanta llibres. Pau Alabajos  ens oferí la seua tria. Uns poemes que parlen d’amor i d’altres que palesen els sentiments, emocions, sofriments, passions i desitjos d’un poeta bojament enamorat del seu país: “Declaració de principis”, “Assumiràs la veu d’un poble”,” He aixecat, mentre escrivia, el cap ”,”Homenatge, indignament precipitat, fet en vers i en prosa, a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor”, etcètera. Però mentre escoltava aquests poemes, sàviament recitats per Alabajos, que ens parlaven de la guerra i la postguerra, del patiment del poble, de la repressió, etcètera. Quan sentia el poema, “Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset”, sobre l’afusellament del  rector de la Universitat de València, no podia més que enllaçar-ho amb les paraules que un hora abans Vicent Carrasco, en representació de la CCRMHA, ens havia dit sobre els camps de concentració d’Albatera i la fugida de republicans cap a l’exili en el darrer vaixell, l’Stranbrook, des del port d’Alacant.

La CCRMHA edita llibres, alça monuments, fa exposicions, identifica fosses… Pau Alabajos ens canta cançons i ens recita poemes d’un poeta que ens parla de la història del nostre país, el País Valencià. Tots dos comparteixen, si més no, un mateix objectiu: que les utopies, esperances, patiments  i lluites  d’alguns dels nostres avantpassats no queden en l’oblit. Perquè tots nosaltres som fruit  d’aquests somnis, dels encerts i dels errors. I perquè sense la memòria no som res. Sense un coneixement del nostre passat és impossible poden entendre i interpretar el present. I sembla que a alguns dels nostres governats els agrada posar terra sobre el passat. El passat no ens condueix enlloc, diuen alguns. Però nosaltres sabem que  sense la memòria no som res. Si perdem la memòria perdem la identitat. Per això celebrem i aplaudim que l’Ajuntament d’Alcoi organitze actes com aquest, perquè, com diu Manuel Vicent, sempre que els hi fem un petit homenatge estarem vindicant la seua causa.

Alcoi, 14 d’octubre del 2014

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!