Vicent Luna i Sirera

En arribar el mes d’agost molts dels nostres pobles celebren les seues festes patronals: esmorzars, passacarrers, processons, revetles… i (per a molts no pot faltar) els castells de foc (enguany amanits amb la polèmica de la llei dels 500 metres, eliminada per la Generalitat davant la pressió dels pirotècnics). Doncs Llocnou de Sant Jeroni és un d’aquests pobles que del 12 al 16 està de festa. Si us passegeu pels seus carrers us cridarà l’atenció el seu majestuós escut que penja dels balcons de moltes cases. Gràcies a la iniciativa del professor Rafael Garcia Mahiques Llocnou compta amb un magnífic escut i, a més a més, reconegut oficialment per la Generalitat Valenciana. I és que a hores d’ara encara hi ha 231 pobles valencians que el seu escut no el tenen reconegut i per tant no té validesa oficial. Segons el Decret 116/1994 del Consell sobre Heràldica Municipal els escuts han d’adaptar-se a una sèrie de normes, i molts municipis encara no ho han fet. Si ens hi fixem en el de Llocnou veurem que acompleix la normativa: escut quadrilong sense acabar en punta, corona reial oberta i no sobresurt cap ornament de l’escut. Pel que respecta a l’interior, s’han conservat els elements que té l’escut del fundador del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba: el lleó rampant, la flor de lis, els símbols religiosos dels jeronis i part de les quatre barres de la Corona catalanoaragonesa ( la norma reserva les quatre barres completes només a les ciutats i viles que van pertànyer al rei i no a senyors o a l’ església). Com veiem, elements tots ells rigorosament històrics, donat que les terres de l’actual Llocnou van passar a formar part integrant de l’esmentat convent el 14 d’abril de 1425. Tot un exemple d’escut que hauria de servir d’exemple a altres pobles i ciutats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!