Vicent Luna i Sirera

Del 15 de maig al 15 de juny, i a la sala d’exposicions del Palau Comtat de Cocentaina, l’amic i company de treball Alejandro Barber ens presenta la seu exposició “Artefactes“. Barber, professor de Geografia i Història a l’IES Pare Arques de la capital del Comtat, ens presenta la seu quarta exposició individual, després de passar pel Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi amb “Escultures i altres històries”. I és que precisament és de la història d’allò que tracten les obres de Barber. El seu món artístic, les seues emocions i el fil conductor de tota la seu obra és la història feta art. Barber és un pacient aprenent i li agrada experimentar-ho tot. La majoria de la seua obra fins ara és figurativa, però ja en diu que està donant els primers passos per “fugir per complet de l’art figuratiu”. 

Alejandro Barber, o la història feta art

                L’artista plàstic és un creador, i serà mitjançant la seua obra com es donarà a conèixer a ell mateix, alhora que també ens donarà notícia de la seua època, del seu temps. Si donem un cop d’ull a l’obra d’Alejandro Barber Miró ens adonem que el seu món gira, si més no, al voltant de dos temes que li preocupen,  interessen i  que per tant són recurrents al llarg de tota la seua variada obra: la història i la denúncia social. La primera és evident, donat que Barber és professor d’aquesta assignatura, i respecte de la denúncia social val a dir que tot artista és producte del moment històric, social i cultural que viu.             

                Barber és un apassionat del seu treball, des de ben menut que la relació entre història  i art el va captivar. Aquesta estreta relació l’ha portat a cercar alternatives per poder expressar totes les seues emocions, sentiments i somnis.  Per això, i com ell diu, “ des de fa uns quants anys dedique part del meu temps lliure  a aprendre escultura, dibuix i pintura “. I en aquest constant aprenentatge Barber no té por a experimentar, per això en la seua obra té pintura (aquarel·la, tinta…) dibuix, escultura (argila, pedra, fusta), relleu (escaiola), gravats, poliestirè, retaules, assemblatges, etcètera.  I és que tot artista ha d’esforçar-se  a registrar un accent personal en l’estil comú, creant-se un estil propi. Les exposicions de Barber són autèntics itineraris històrics, recomanables per al públic en general, però en especial per a l’alumnat. Al meu parer, el seu estil personal és precisament el d’haver aconseguit fer art a partir de les seues motivacions i coneixement històric. Un estil original per mitjà del qual se’ns descobreix el seu pensament i alhora el seu procés –raonador- de pensament. Si escorcollem una mica el  seu blog “Argila, fusta i pedra” veurem que quan comenta totes i cadascuna de les seues obres, sempre ens diu allò que l’ha motivat a fer-la, i sempre ha estat un aspecte relacionat amb el fet històric: mirada de l’escriba sedent del museu del  Louvre, elefants de la bona sort dels hindús, pintures rupestres del Pla de Petracos, cap femení inspirat en l’art clàssic, grec, romà o renaixentista, escultures primitives d’avantpassats llunyans i mítics, representacions de serps en l’Antic Egipte, pinacles arcbotants i gàrgoles, decoracions geomètriques del palau de l’ Alhambra, els primers repobladors de Cocentaina a l’Alcúdia… Fins i tot els títols de les obres ja ens ho diuen tot: Còdex, el Mite de Sisif, Els camins de l’or, Mapa estel·lar, Fàbrica, Agència de Ràting, Mandala, Maia, Geologies, Escriba, Harpia, Màquina de pensar, Petracos…

                Però a més d’aquesta necessitat que Alejandro Barber té de donar a conèixer la història a partir de les seues obres, també li preocupa tot allò que passa al seu voltant, i fa seua la frase de Joan Fuster que diu que “tot artista és  bel·ligerantment no conformista”.  Així, i per posar només tres exemples, direm que denuncia el boom immobiliari de la rajola en els dibuixos “Natura morta amb esquelets de formigó” i en “ Fàbrica”. En “Sistema”, dibuix de tinta xina sobre paper, incideix en  el model econòmic de l’actual sistema capitalista que t’obliga a posicionar-te en l’escala social. I en “Agències de Ràting”  evidencia la culpa que han tingut aquestes  entitats en la crisi actual.

                Fet i fet, l’obra de Barber, fins ara fonamentalment figurativa, és original, diversa i molt didàctica i entenedora. Les seues ganes d’aprendre en cursos i tallers i la seua constant dedicació i esforç, fa que el seu futur com a artista siga força interessant i esperançador. Ell mateix va cercant-se nou reptes i camins: “Des de fa temps estic experimentant amb les diferents possibilitats de fugir per complet de l’art figuratiu. De moment estic provant amb diferents tipus de pintura, afegint matèria com paper o serradura, sobre fulles de paper. M’interessa especialment com després a l’escanejar una d’aquestes obres, l’ordinador interpreta el color, o les diferents taques de pigment”.

                Manllevant una cita de l’escriptor de Sueca, i relacionant-la amb el nostre artista, direm que “Quan Alejandro Barber pinta, esculpeix, modela o dissenya assemblatges, el món creix i la història se’ns fa més propera i entenedora. Ell ens “ensenya” el món -la història- d’una altra manera, o ens “ensenya” un altre món, imprevisibles”.

 

Alcoi, maig del 2014

Vicent Luna i Sirera