Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

28 d'abril de 2013
0 comentaris

“Avui he tornat a nàixer com alcoiana”

Ahir dissabte l’Ajuntament d’Alcoi estava a vessar. Polítics, escriptors, intel·lectuals, mitjans de comunicació, amics, familiars, i lectors i lectores que hem llegit els seues llibres, vam fer costat a Isabel-Clara Simó. Sens dubte una de les millors escriptores actuals en llengua catalana. I és que aquest Ajuntament està fent justícia amb alguns dels seus fills més rellevants. Alcoians i alcoianes  que els darrers ajuntaments conservadors, presidits i governats per polítics mediocres i mesells, havien oblidat intencionadament. Fa uns mesos fou amb Ovidi Montllor, ahir amb l’escriptora de Júlia, D’Alcoi a Nova York, La Salvatge, Històries perverses, T’imagines la vida sense ell, Els invisibles.…  i de tantes i tantes obres més.
Isabel-Clara Simó és tota una escriptora amb majúscules, però també és una periodista compromesa amb el nostre país. I com que som un país oprimit, aquesta alcoiana, que en nomenar-la Filla Predilecta i Medalla d’Or, va dir “Avui he tornat a nàixer com alcoiana”, ha escrit i continua escrivint sobre els origens, conseqüènies i maldats d’aquesta llarga i obcessiva opressió.
Vull pensar que no ha estat casualitat que aquest homenatge a l’escriptora coincidís el mateix dia que a València se celebrava la tradicional manifestació del 25 d’Abril. Una manifestació que enguany reivindicava, entre altres, per un finançament just.  Alguns valencians i valencianes ja fa anys i panys que anem denunciant l’espoli fiscal a què ens té sotmesos l’estat espanyol. Al Principat de Catalunya fa anys que també ho estant denunciant i, majoritàriament, han arribar a la conclusió que no hi ha res a fer, que l’estat no els hi fa cas i que cal tirar per recte. Aquesta drecera no és altra que la del dret a decidir. Els valencians hauríem de pendre nota i, si més no, aquelles entitats i partits que coincidim en la lluita per aconseguir aquest dret a decidir, internacionalment reconegut, fer pinya i unir esforços. És més el què ens uneix, que el què ens puga separar.
Permeteu-me que us adjunte un article d’Isabel-Clara Simó del seu llibre, recull d’articles publicats a la premsa, En legítima defensa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!