Homenatge d’Alcoi a Ovidi Montllor

             Un dia plujós de març de 1995, ara fa gairebé 18 anys, familiars, amics, coneguts i alcoians i alcoianes que ens l’estimàvem, ens aplegàrem al cementeri per donar l’últim adéu a Ovidi Montllor. L’alcalde Josep Sanus,  en nom del poble d’Alcoi, rebia les cendres del cantautor alcoià. Va ser un acte com li hagués agradat a l’Ovidi: “Tot ben senzill i ben alegre”.

            Des de llavors, i arreu de molts pobles i ciutats de tots els Països Catalans, s’organitzaren tota mena d’actes per homenatjar a l’actor, al poeta, al músic, a l’artista. I és que Ovidi Montllor va ser una persona molt estimada, com diria Isabel-Clara Simó sempre ”al costat de la gent que penca, que pateix, i que es resigna”. Volgut  per la seua senzillesa i coherència, per les seues cançons protesta. Deia Joan Fuster que “Hi ha molta passió, i potser passió d’ira, en les cançons que canta Ovidi[…]i que no cal subratllar contra què i contra qui s’adreça la serena violència d’Ovidi”

            Efectivament, l’Ovidi va recórrer els nostres països cantant amb passió les seues cançons que denunciaven l’opressió, la censura, la fam, la misèria, la por, l’explotació, els sous de misèria, la precarietat laboral, la corrupció, etcètera. Per cert, en uns moments com els que estem vivint ara, les cançons d’Ovidi són d’una total actualitat, i molt bé podríem dir que, ara més que mai, ens calen molts Ovidi(s).

            Potser per tot açò, i perquè mai va ser sant de la devoció de, diguem-ne la gent del puntet, (un grapat de desarrelats que escriuria el pintor  Antoni Miró),  van voler que Ovidi Montllor caigués en l’oblit. Però res més lluny de la realitat, ni amb tot el poder que van tindre, ni amb els entrebancs que van posar, ni amb el menyspreu i l’oblit que volgueren imposar, no ho han aconseguit, perquè com escriuria l’escriptor Francesc Bodí“La vigència d’Ovidi Montllor no necessita justificació de cap classe. Com les estreles que veiem al cel brilla intensament i persistent, així […]continua donant-nos llum amb la seua veu i amb el seu art”.

            Així doncs, després de 18 anys de fer vacances, i quan ciutats com Barcelona, Ontinyent, Aldaia, etcètera, etcètera han posat el seu nom a places, carrers, avingudes i centres culturals, Alcoi, la ciutat que el va veure nàixer, la que va cantar a tot arreu, la de “costeres i ponts, música de telers “ l’Alcoi que, com diria el seu amic Vicent Andrés Estellés, “el desesperava tant i s’estimava tantíssim”, es retroba amb un dels seus fills més il·lustres.

            Per tot això, el Centre Cultural Ovidi Montllor que des de l’any 2002 té l’objectiu, entre altres, de donar a conèixer i difondre la seua obra, i en aquest cas jo com a representant de la seua Junta Directiva, no podem més que estar contents, donar suport a tots aquest actes i felicitar al Govern municipal per haver-ho fet possible.

Moltes gràcies.

Alcoi, 2 de febrer del 2013

http://www.pagina66.com/2013/02/03/cul-soc-una-placa-ja-recorda-el-lloc-de-naixement-de-lovidi/

 

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *