[…]
La Fundació Maria Mercè Marçal continua així el projecte engegat l’any passat a Sabadell, i que en endavant tindrà caràcter biennal. La convocatòria d’aquest 2008 ha coincidit amb els deu anys de la mort de Marçal, i ha estat una ocasió més –com no fa gaire l’acte d’Ivars d’Urgell o ja fa uns mesos el que es va celebrar a Palau– per constatar en quina mesura Marçal ha deixat empremta com a escriptora, com a activista i com a persona. Els tres actes que he conegut de primera mà han registrat un índex d’assistència i un ressò que no són ni freqüents ni fàcils.
Vaig tenir interès a cloure les segones jornades dissabte passat, no havent pogut asistir a l’obertura de divendres. I hi vaig tenir interès per fer visible públicament el suport que la Institució vol donar a la Fundació MMM, no només per aquesta significació de l’autora que defensa, sinó també i sobretot per la seva manera de treballar. Callada, discreta, tenaç i carregada d’il·lusió. Exactament com jo recordo que era i treballava la Maria Mercè.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!