Un model d’involució lingüística.

No podem permetre aquesta involució, aquesta supèrbia popular que vol malmetre el treball de molts anys, l’esforç de molts mestres i de molta gent. El model d’ensenyament en català, recomanat per la mateixa Unió Europea, és l’únic model que acompleix que, en finalitzar els estudis obligatoris, l’alumnat domine al mateix nivell el català i l’espanyol, és l’únic model que ens garanteix el futur de la nostra llengua.

 

               Fa uns dies l’inefable Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ens anuncià a bombo i platerets que la seua conselleria està enllestint un decret que, derogant la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), implantarà (seria millor dir ens imposarà) un nou model plurilingüe d’una sola línia.

               Els valencians, malauradament, ja fa un bon grapat d’anys que  coneixem molt bé com les gasta el PP. Des que l’any 1995 van fer-se amb el control del Govern valencià que n’hem vist de tots els colors. En el tema de la llengua hem pogut constatar amb xifres ( només cal que consulteu l’informe sobre l’ensenyament en valencià, De l’entrebanc a la involució, del STEPV. http:///www.intersindical.org/stepv/polival/infor-

mevalencia2011.pdf) com els populars han posat, al llarg de tots aquest anys, tots els entrebancs possibles per minimitzar, aturar i desprestigiar l’ensenyament en català al País Valencià. Ara bé, no imaginàvem ( o si?) que serien capaços de derogar la LUEV, una llei que va tindre  l’any 1983 el suport de tots els grups parlamentaris. I és que  tot açò era no res si ho comparem amb el que es porten entre mans i ens ve a sobre.

               Per al PP les llengües “regionals”, així com les comunitats autònomes,  són un problema per al seu model d’estat, per a la seua idea unitària d’Espanya. Aquest partit representa millor que cap altre l’Espanya rància, jacobina, centralista, uniformitzadora i excloent de tota la vida. L’Espanya que ha imposat al llarg dels segles ( “la letra con sangre entra”) una llengua, una pàtria i una identitat espanyola, excloent, perseguint i anorreant la resta de realitats nacionals. Per això, i com sap que la llengua és el tret més personal de la pròpia identitat, i l’element que pot posar en qüestionament el model esmentat, han tirat pel recte dissenyat, i posant en funcionament a Galícia, un model lingüístic que en principi sembla molt modern i actual ( 33% de gallec, 33% d’espanyol i 33% d’anglés) però que a la pràctica té com a objectiu arraconar, ridiculitzar, deteriorar i dinamitar l’ús de la llengua autòctona, en benefici de l’espanyol i l’anglés.

                Que la gent acabe sabent espanyol i anglés i ni un borrall de la seua pròpia llengua, als populars no els importa gens ni mica, és més, això és el que pretén aquest model. Un model  que han experimentat a  Galícia  i volen exportar ací al País Valencià i a les Illes Balears, i a Catalunya i a Euskadi perquè no poden. A Galícia s’hi va aprovar malgrat la resistència dels partits de l’oposició i les manifestacions en contra de tots els sindicats de l’ensenyament, associacions de pares i mares i estudiants, així com de tots els moviments de renovació pedagògica, institucions culturals i el Consell Escolar de Galícia. Durant la transició el gallec  era la llengua més parlada a Galícia, més que el català a Catalunya, a les Illes i al País Valencià, o que l’èuscar a qualsevol territori del País Basc. Però, en aquests anys d’autonomia, la llengua ha anat perdent parlants un any i un altre. L’objectiu no és altre que accelerar la seua desaparició.(consulteu la web

http://www.publico.es/espana/287439/galicia-protesta-por-el-decretazo-del-gallego-impuesto-por-feijoo)

               Què us sembla? Ja podem imaginar quina ens espera per als propers cursos. “Ho teníem al programa electoral i el poble ens ha donat la majoria”, aquesta és la frase que, amb un somriure d’orella a orella i sorneguerament, no es cansen de dir-nos.

               Ara bé, arribats ací que podem fer. L’experiència ens ha demostrat que per molta majoria que tinguen, la Comunitat Educativa del País Valencià ( ensenyants, estudiants, pares i mares, sindicats, moviments de renovació pedagògica, institucions culturals i cíviques…) són sensibles i combatives en aquest tema i un os dur de rosegar. El nou conseller o consellera que substituirà a Font de Mora ho sap molt bé, i no ho tindrà gens fàcil si aconseguim anar tots plegats i fer un front comú. No podem permetre aquesta involució, aquesta supèrbia popular que vol malmetre el treball de molts anys, l’esforç de molts mestres i de molta gent. El model d’ensenyament en català, recomanat per la mateixa Unió Europea, és l’únic model que acompleix que, en finalitzar els estudis obligatoris, l’alumnat domine al mateix nivell el català i l’espanyol, és l’únic model que ens garanteix el futur de la nostra llengua. El problema és que això mateix és el que no pot suportar el model del PP. Ells aspiren al model de les escoles concertades i privades, on l’ensenyament del català és una anècdota. Ara, el que volen, és que aquesta anècdota també s’hi done a l’ensenyament públic.

               Ens hi espera un curs 2011-2012 força mogudet. D’entrada la reunió convocada per Escola Valenciana amb el sector educatiu, els partits polítics, sindicats, universitats, entitats i institucions per consensuar un front a favor de l’ensenyament en valencià i el plurilingüisme ha estat un èxit, i ja s’han convocat mobilitzacions per al proper 9 de juny. De bell nou, com si no hagués passat el temps, la dreta més involucionista i descarada tornarà a enfrontar a la societat valenciana, utilitzant la llengua com a instrument manipulatiu. Hauríem d’haver aprés bé la lliçó per no tornar a caure en els paranys que el PP ens té preparats, almenys fins les properes eleccions generals.

Alcoi, 3 de juny del 2011

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *