Ens feia falta l’IEVM.

L’any 1986, quan van  haver-hi rumors que la Generalitat Valenciana posaria en marxa una llei de Comarcalització, i que tenien la intenció d’incloure Biar, la  Canyada de Biar, el Camp de Mirra i Beneixama a la comarca de l’Alt Vinalopó, diverses associacions culturals i cíviques de l’Alcoià i el Comtat vam promoure la campanya “No trenquem la comarca”. Ara,  23 anys després d’aquella iniciativa cívica, es constitueix l’IEVM, una institució cultural que arreplega l’esperit i els objectius d’aquelles mobilitzacions.

 

                És més que evident que els actuals dos partits majoritaris, PSOE i PP, han apostat fermament per l’estructura provincial del territori. El govern socialista de Joan Lerma, quan tenia majoria absoluta, va descartar una llei de comarcalització i fins i tot fa uns mesos decidiren eliminar l’estructura comarcal del seu propi partit. Si això passa amb el PSOE, del PP no cal ni parlar-ne. Les províncies per a tots dos partits són estructures intocables, la divisió perfecta perquè un territori no s’estructure, no tinga una identitat global com a país. Els valencians som Alacant, València i Castelló i poca cosa més, tot i que se’ls hi ompli la boca dient que som “La Comunitat”. En Canal 9 se’n fan un fart de recordar-nos que tenim tres províncies, només cal fixar-se en com organitzen la informació. Som tres províncies amb llurs tres poders : Fabra, Rus i Ripoll.

                Tot i que les províncies, segons la sacrosanta Constitució, són intocables, al Principat de Catalunya  fa anys que l’estructura comarcar funciona, amb les millores que comportaria la posada en funcionament de les vegueries ( amb el permís, com no! del Tribunal Constitucional). Les potencialitats d’una estructura comarcal són evidents: pel temps els ciutadans tenen una visió global del seu país, millora la descentralització dels poders acostant-los més als ciutadans, dóna més poders als ajuntaments que és la institució de govern més propera a les persones. La comarcalització implica, per necessitat, una reestructuració de les infraestructures sanitàries, judicials, educatives…, amb l’objectiu d’apropar-les als ciutadans. Al PSOE i  PP, per motius polítics i ideològics, no els hi fa cap gràcia aquesta manera d’organitzar el territori i per tant per a ells les comarques són una mera denominació popular, però buides de contingut, de poder real.

                Davant d’aquest oblit  i deixadesa dels nostres governants envers la comarcalització del nostre poble, arreu del País Valencià la societat civil ha hagut de tirar pel recte i constituir tota mena d’entitats comarcals cíviques, culturals, esportives etc, per donar resposta a  iniciatives ciutadanes i a aquest menyspreu institucional. Així, ens hi podem trobar instituts d’estudis comarcals com el de la Marina Alta, el Camp de Túria , el Baix Vinalopó, l’Horta Sud o el de la Vall d’Albaida; centres d’estudis comarcals com l’Alfons el Vell de la Safor, el Contestà del Comtat, el Castellonenc, el del Camp de Morvedre, el Baix Maestrat o el frustrat Centre d’Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes. Totes aquestes institucions  d’àmbit comarcal comparteixen, si fa no fa, un mateix objectiu: l’estudi, la recerca i la difusió d’aspectes culturals, històrics, econòmics… de la comarca, amb la intenció de fomentar la identitat comarcal i d’estructurar el territori, fer comarca en diríem.

                    Doncs bé, amb aquesta intenció uns mesos abans de l’estiu s’aprovaren els estatuts de  l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola ( IEVM), una institució que, com podem llegir en la seua pàgina web, el seu àmbit d’actuació “comprén els pobles que pertanyen a les valls nordoccidentals de la serra de Mariola, és a dir, Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara i Agres” . Segurament per a una gran part de la població d’aquests pobles la constitució de l’IEVM no tindrà cap transcedència, fins i tot ni se n’assabentaran. En canvi, per als moviments culturals de llurs pobles es veurà com un pas important per coordinar, intercanviar i portar a cap tota mena d’activitats que fomenten les relacions entre els pobles d’aquestes valls. Dues valls, la d’Agres i la de Beneixama, que des de sempre han tingut estretes relacions de tot tipus, però que l’artificial distribució administrativa les està allunyant. Com es pot entendre que Bocairent, que està en la Vall d’Agres, s’incloga en la província de València quan té una frontera natural que és el Barranc dels Batans? El cas dels pobles de la Vall de Beneixama ( o Vall de Biar) encara és més greu. La dependència de tots quatre ( Biar, Beneixama, La Canyada i Camp de Mirra) respecte de Villena és total: judicial, sanitària, lingüística, administrativa…. Aquests pobles de la darrera vall nordoccidental de la serra de Mariola des de sempre han estat relacionat amb els pobles al voltant de la Mariola, i la seua comarca natural ha sigut l’Alcoià.Les pressions de tot tipus que han fet els polítics de Villena, i d’altres llocs, ( davant el silenci total  dels polítics d’aquests quatre pobles)  perquè a tots els nivells els incloguen a l’Alt Vinalopó han estat determinats. Villena, ciutat castellana incorporada en el segle XIX al País Valencià, és cap  d’aquesta comarca i està encantada que aquests pobles hi formen part, els hi aporta molts beneficis econòmics.Mentre Alcoi passa totalment d’aquests quatre pobles de la seua comarca, i no porta endavant cap iniciativa per recuperar-los i guanyar-se la confiança dels seus habitants, Villena  ho té molt clar i, mitjançant la seua ràdio , TV i altres mitjans,  van fent comarca.

                L’any 1986, quan van  haver-hi rumors que la Generalitat Valenciana posaria en marxa una llei de Comarcalització, i que tenien la intenció d’incloure Biar, la  Canyada de Biar, el Camp de Mirra i Beneixama a la comarca de l’Alt Vinalopó, diverses associacions culturals i cíviques de l’Alcoià i el Comtat vam promoure la campanya “No trenquem la comarca”. Ara,  23 anys després d’aquella iniciativa cívica, es constitueix l’IEVM, una institució cultural que arreplega l’esperit i els objectius d’aquelles mobilitzacions. Un institut d’estudis al que hi poden formar part  socis particulars i  associacions mogudes pel desig d’estudi i de col·laboració.Benvingut siga, bona feina i llarga vida.

 Alcoi, 5 de setembre del 2009

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *