Una vaga frustrada.

Alguns continuem pensant  que la força, la il·lusió, l’esperança, el pas donat en eixir al carrer per dir ja n’hi ha prou, així com les bones sensacions que ens deixà la manifestació del 29 a València, eren motius més que suficients per haver-hi portat a cap la vaga.

                                Des que el PP va guanyar les eleccions l’any 1995 fins ara, la política educativa portada a cap per la Conselleria d’Educació, al meu parer, ha estat centrada, entre altres, en tres objectius fonamental: en primer lloc potenciar l’ensenyament privat i concertat, al mateix temps, i “sin que se note el cuidado, pero que se consiga el efecto”, menyscabar l’ensenyament públic, i  per últim frenar, endarrerir, diluir… el proces de normalització  del valencià al nostre sistema educatiu.

                Han passat 13 anys i malauradament el PP ha aconseguit bona part d’aquests  tres grans objectiu. La seua política educativa ens ha portat als pitjors resultats acadèmics coneguts: a un escandalós fracàs escolar; a un augment preocupant de la violència escolar; a un absentisme escolar de jutjat de guàrdia; a un desprestigi de l’escola pública; a un augment dels recursos públics a l’ensenyament concertat i privat; a un fre premeditat de l’ensenyament en valencià (al voltat de 75.000 alumnes han de deixar els seues estudis en valencià quan arriben a secundària); a un buidat de competències dels Consells Escolars; a una manca de professorat per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials i per cobrir les baixes per malaltia; a un cos de mestres i professors desil·lusionats que curs rere curs veuen com la seua autoritat a l’aula va deteriorant-se sense que ningú faça res; a uns pares desorientats que han deixat de confiar en el professorat; a .I és que, segons la Fundació Jaume Bofill, mentre la despesa educativa mitjana estatal sobre el PIB és de 3.946 euros, el PP al País Valencià només en destina 3.555.Amb aquesta política erràtica no és estrany que el 40,6% de l’alumnat que estudia ESO no continue estudiant, davant un 90% que si que ho fa al País Basc, per posar un exemple.

                Doncs bé, el propassat dissabte 29 de novembre milers i milers de valencians i valencianes, uns 80.000 segons la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, ens vàrem manifestar pels carrer del Cap i Casal en contra d’aquesta política educativa portada a cap pel Consell. Els ciutadans de València feia molts anys que no veien tants valencians manifestant-se pels seus carrers. L’espurna que va encendre aquesta flamarada reivindicativa, que va fer eixir la societat civil al carrer,  va ser l’ordre de la Conselleria d’Educació que obligava a donar l’assignatura d’EpC en anglés.Un dels tants desgavells que hem hagut d’anar aguantant al llarg d’aquest 13 anys.Pares, professors, alumnes, tota la comunitat educativa en general, vam eixir al carrer per cridar ben fort que ja en tenim prou.

                Dues van ser les reivindicacions que més es van sentir al llarg de la manifestació. Per un costat l’exigència de retirar l’esmentada ordre EpC en anglés, i per un altre cantó recordar al president Camps que el seu conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, havia de dimitir. A més a més, la mateixa plataforma instava al Consell a negociar tot un llistat de propostes necessàries per millorar el nostre sistema educatiu ,negociacions que la Conselleria d’Educació ha anat endarrerint al llarg d’aquests anys. Com a mesura de força la plataforma convocava a tota la comunitat educativa a secundar un dia de vaga, el 17 de desembre. Tot i que la data de la jornada de vaga, a dos dies de les vacances, va ser qüestionada per alguns membres de la plataforma, val a dir que una immensa majoria del professorat estàvem d’acord en secundar-la. Però l’habilitat del mateix conseller, convocant per separat els membres de la plataforma, aconseguí dividir els nostres representants. El dia abans de la convocatòria de vaga Font de Mora feia públic que anava a apujar-los el sou als membres dels equips directius, donava una moratòria d’un any en l’aplicació d’EpC en anglés i acceptava un celandaria de reunions amb els representants de la plataforma.El Conseller Font de Mora, de bell nou, aconseguia el seu objectiu: dividir-nos i aturar la vaga.Només el Sindicat Independent d’Estudiants no va caure en el parany i la va secundar.

                Des de llavors fins ara, hem pogut constatar en diverses manifestacions allò que alguns ja ens imaginàvem. El Conseller Font de Mora i la seua secretària d’Educació, Concha Gómez, se’n riuen de la música i dels tocadors. Les declaracions triomfalistes del conseller afirmant que ni ha dimitit, ni ha retirat l’ordre, dues de les exigències que hem demanat en les mobilitzacions, són més que suficients per concloure que, al meu parer, va ser un error desconvocar la vaga del dia 17.

                La presidenta de la Federació de Pares (FAPA) ha mostrat la seua satisfacció per l’actitud de la Conselleria d’Educació de mostrar “una actitud oberta al diàleg”. Però hi ha altres membres de la plataforma que no ho tenen tant clar. Per a l’STE-PV “ l’actitud de l’Administració és prepotent, provocativa i temerària”; els líders de la FETE-UGT es manifesten en la mateixa línia i afirme que Font de Mora el què ha de fer és “ demostrar que pretén canviar, escoltar i atendre”, i la Federació de CCOO-PV, partidària de desconvocar la vaga , recorda que “gràcies a les mobilitzacions socials, i a una vaga aplaçada, s’ha aconseguit que l’Administració accepte negociar els 13 punts de la Plataforma “ . Per altra banda, la Federació d’Escola Valenciana (FEV) alerta que el projecte del conseller sobre el Pla de Foment del  Plurilingüisme per al 2009 no és gens encertat, cal “ escoltar a la comunitat educativa i caminar cap al plurilingüisme partint del bilingüisme”

                Com veiem, una bona part dels membres de la plataforma comencen a posar-se nerviosos i a desconfiar de les suposades bones intencions del Conseller Font de Mora.Alguns continuem pensant  que la força, la il·lusió, l’esperança, el pas donat en eixir al carrer per dir ja n’hi ha prou, així com les bones sensacions que ens deixà la manifestació del 29 a València, eren motius més que suficients per haver-hi portat a cap la vaga. Els nostres representants sindicals són els que millor ho saben, doncs al llarg d’aquests 13 anys han tingut temps més que suficient per saber com les gasta el PP. Voldria estar equivocat, però tinc la sensació que el conseller ens tornarà a donar gat per llebre. El problema està que si és així, no sabem fins a quin punt podrem tornar a mobilitzar la comunitat educativa.

Alcoi, 1 de gener del 2009

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *