Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Aquestes corrupteles que sovintegen cada vegada més entre la nostra classe política no fan més que contribuir que molts ciutadans i ciutadanes acaben pensant que si els seus polítics són corruptes ells i elles també ho poden ser. Quan la corrupció acaba banalitzant-se, quan acaba sent normal i ja quasi no se’n fa cas, alguna cosa no va bé.
D’uns anys ençà els jutjats estan desbordats per la gran quantitat de casos judicials que cada dia s’enregistren. Els jutges, fiscals, advocats, i en general el servei administratiu, no paren de recordar els polítics que necessiten més mitjans de tot tipus: nous jutjats, ampliació del servei administratiu, informatització dels processos, creació de jutjats específics…
Ara bé, si és veritat que el desprestigi en el qual ha caigut el poder judicial és degut fonamentalment a aquesta mancança de recursos, també és una realitat inqüestionable que s’ha arribat a aquesta situació per una manca de previsió, i a més a més per un augment espectacular de delictes, denúncies i tota mena de litigis. En un parell de dècades la nostra societat ha evolucionat de tal manera que la relació dels ciutadans amb la justícia també ha canviat. D’aquella relació freda, distant i poruga que hom tenia en la darreria del franquisme, s’ha passat a una situació totalment contrària.Els ciutadans tenen la sensació que la justícia cada vegada és menys justa, que ja la pots fer grossa que als quatre dies estàs al carrer, que fa l’efecte que la corrupció acaba banalitzant-se, o fins i tot que “ la justicia es un canchondeo”, com va gosar dir un líder polític andalús. I és que de tot plegat, entre altres causes, els polítics tenen part de culta. No hi ha dia que en llegir la premsa escrita o escoltar les notícies ens assabentem d’un nou cas de corrupció: apropiació o malversació de fons públics, prevaricació, factures inflades, despeses caríssimes de restaurants, estafa i tràfic d’influències, delicte fiscal per la requalificació de terrenys i cobrament de comissions, estafa a l’Agència Tributària per no declarar, compra de factures falses per distreure els doblers a Hisenda, adjudicació fraudulenta de promoció d’habitatges, atorgament de permisos d’obra il·legals, tràfic d’influències, falsedat de documents públics, infidelitat en la custòdia de documents, revelació de secrets i denúncies falses, acceptar suborns, extorsió, alteració del cens electoral, reclassificació de sòl no urbanitzable, evasió d’impostos….. El llistat de corrupteles és de manual i la classe política són els principals implicats. Alcaldes, consellers, presidents de Diputació, presidents de partits, directors generals, gerents i directius d’empreses públiques, etc, etc.
Casos com el de Luís Fernando Cartagena (PP), exalcalde d’Oriola i exconseller d’Urbanisme que va ser condemnat a 4 anys de presó per malversació i falsedat i que ja ha eixit de la presó; el de Carlos Fabra (PP), president de la Diputació de Castelló que ha estat imputat per múltiples irregularitat, acumulant un expedient de més de 20.000 fulls i encara no s’ha resolt; el de l’alcaldessa de San Fulgencio (PSOE), Trinidad Martínez, i altres cinc membres del seu equip de Govern que han estat imputats per suposats delictes de revelació de secrets i documentació falsa, l’exalcalde de Catral, José Manuel Rodríguez (PSOE), imputat per un suposat delicte contra l’ordenació del Territori, o d’altres com l’alcalde de Torrevella (PP), Granja de Rocamora (PP), o l’alcaldessa d’Ontinyent Lina Insa (PP), que el fiscal de València ha obert diligències d’investigació penal per suposat delicte contra l’ordenació del territori i prevaricació. I així, només dels casos que hem pogut saber pels mitjans de comunicació, en podríem afegir molts més, al País Valencià i a la reta de l’Estat. Sense anar més lluny, la comunitat balear viu sansejada per escàndols constants. El Partit Popular que governà fins al juny del 2007 suporta en l’actualitat mitja dotzena d’escàndols, com la de Javier Rodríguez de Santos, extinent de batle d’Urbanisme i home de confiança de l’expresident Jaume Matas i que està empresonat des del juny passat i imputat en vàries causes.
Doncs bé, casos com aquests no són cap bon exemple per a la població. Aquestes corrupteles que sovintegen cada vegada més entre la nostra classe política no fan més que contribuir que molts ciutadans i ciutadanes acaben pensant que si els seus polítics són corruptes ells i elles també ho poden ser. Quan la corrupció acaba banalitzant-se, quan acaba sent normal i ja quasi no se’n fa cas, alguna cosa no va bé. Aquest dies el Govern estatal ha portat a cap unes reformes del Codi Penal per fer front a tota una sèrie de delictes que han augmentat perillosament. Estaria bé que també posara fil a l’agulla i endurira les penes per corrupció de la classe política.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir el gobern de zapatero va aprobar uns canvis en el codi penal per augmentar les penes per terrorisme i delictes sexuals.
Curiosament i en mig del que ells anomen crisi i que ha fet que uns quants es porten un munt de bitllets cal assenyalar que encara el delicte economic prescriu en un plaç molt petit.
Segons tinc entes el fet de robar o estafar una quantitat menor de mig milio de euros prescriu al any del fet.
Per tan el sistema te molt clar que contra la corrupció politica no cal entrar massa.
Aixina esta el pati
salut
dimoni de xiquet