Vicent Luna i Sirera

Avui m’ha telefonat l’amic Jordi Gil, feia setmanes que no parlàvem. Hem xarrat dels estralls que està ocasionant aquest maleït Covid-19, de la pèrdua de familiars i amics i de les limitades relacions socials que tenim, d’ençà que començà aquesta pandèmia. I també hem parlat d’allò que estem fent cadascú, per ocupar tant de temps ociós a casa.

Gil, com no podia ser d’una altra manera, segueix escrivint i component cançons. També m’ha dit que l’han convidat a 15a edició de la gala dels Premis Ovidi, que es farà aquest dissabte 8 al Teatre Calderón d’Alcoi. En aquest acte el “Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià” (COM), reconeixerà els millors discos de la música en valencià.

I a propòsit d’aquest acte, amb la veu entretallada, m’ha dit: “Vicent, aquest any faré 50 anys, cincs dècades “tirant de cançó”. Component temes en valencià, la llengua de la meua terra”. I és que, efectivament, Jordi Gil és un cantautor de llarga trajectòria, d’aquells cantants de la Nova Cançó que van deixar-nos una petjada inesborrable. Gil, poca broma, ha gravat 18 discos, més de 250 cançons enregistrades, prop de 2.500 recitals arreu d’Europa: Espanya, França, Portugal, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca… I les seues cançons han estat traduïdes al castellà, francès, neerlandès i alemany.

Li he donat l’enhorabona i l’he esperonat a continuar fent cançons. “Vicent –m’ha contestat, no puc estar més satisfet i content: les meues cançons, alguns llibres, alguns premis… tot acceptat amb humilitat, agraïment i tendresa. He tingut la sort de compartir escenaris amb artistes de la cançó molt grans, dels que he aprés molt i em sent respectat i volgut. Vull donar-vos les gràcies a tots els que ho heu fet possible”.

Gràcies a tu Jordi, per la teua sincera amistat, i les teues cançons que tantes vegades ens han fet tocar el cel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!