marginàlies

A proposta de l’ONU, des del 1996, el 16 de novembre se celebra el «Dia Internacional per a la Tolerància» basant-se tant en la «Carta de les Nacions Unides» com en «Declaració Universal dels Drets Humans».

És molt més que clar que la celebració de la majoria d’aquests «dies internacionals», a nivell popular, tenen poc ressò, per la qual cosa la seva efectivitat resta molt reduïda, de la mateixa manera que poc pesen i menys s’executen les resolucions de l’ONU o dels seus organismes dependents. La prova més evident la tenim en les resolucions del «Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries», que reclamen l’alliberament dels nostres presos polítics i que com a resposta de l’Estat espanyol només reben el menyspreu.

Com sigui, en temps d’auge del neofeixisme ens cal fer valer la tolerància i fer cas al lema d’enguany: «La tolerància, ni indulgència ni indiferència: respecte». I atendre les raons sobre les quals l’ONU crida l’atenció sobre aquesta disposició tant personal com col·lectiva:

Lluitar contra la intolerància exigeix un marc legal: els governs han d’aplicar les lleis sobre drets humans, prohibir els crims i les discriminacions contra les minories, i han de garantir un accés igualitari als tribunals de justícia, als responsables de drets humans i als defensors del poble.

Lluitar contra la intolerància exigeix educació: la intolerància neix sovint de la ignorància, de la por al desconegut i d’un sentit exagerat del valor del que és propi. Per això, cal educar sobre el tema i ensenyar la tolerància i els drets humans als infants.

Lluitar contra la intolerància requereix accedir a la informació: la intolerància és més perillosa quan s’usa amb finalitats polítiques o territorials. S’usen arguments fal·laços, es manipulen els fets i les estadístiques i es menteix a l’opinió pública. La millor manera de combatre’ls és promoure lleis que protegeixin el dret a la informació i la llibertat de premsa.

Lluitar contra la intolerància requereix una presa de consciència individual: la intolerància a la societat és la suma de les intoleràncies individuals. Per això, hem d’examinar el nostre paper en el cercle viciós que porta a la desconfiança i a la violència en la societat.

Lluitar contra la intolerància exigeix solucions locals: els problemes que ens afecten són cada vegada més globals però les solucions poden ser locals, gairebé individuals. Tots formam part de la solució. La no-violència pot ser una eina molt efectiva per confrontar un problema, crear un moviment, o demostrar solidaritat amb les víctimes de la intolerància.