Mireu que és fàcil ara viure la intensitat d’una alta descàrrega d’adrenalina, i en són una mostra dotzenes i centenes de notes penjades en els blogs de casa.
[…]
N’hi ha prou de xutar-se una dosi de cope de bon matí, llegir les soflames dels ànson i els pedrojota i els martinferrand o escoltar les institucionalíssimes crides a l’ordre dels braços armat, jurídic o regional, tots a la una contra el perill català, ara encarnat en el malèfic pendrive que conté la proposta de nou Estaut.
Paciència, però, com recomanava la rabiosament assenyada columna de Desclot a l’
Avui d’avui (que no enllaço perquè no l’he sabuda trobar en l’edició en línia), paciència que això només acaba de començar i n’hi ha per mesos. Que bordin, que s’esquincin la roba i es llencin cendra sobre el cap, que amenacin i maleeixin, i sobretot que s’esbravin. Abans o després haurem de seure a parlar.
Paciència, doncs. I alerta, que els espavilats de casa no vulguin aprofitar la cosa per obtenir a Madrid l’Estatut retallat que aquí no van poder imposar. O no és això el que insinuava el ministre Montilla quan avisava que el PSC presentaria allà les seves esmenes tombades aquí? L’hora del debat entre les forces polítiques catalanes ja ha passat. Ara és el Parlament de Catalunya qui ha de posar a les Corts de Madrid tota la carn a l’olla.