Límit: 2 graus (per a Crònica.cat)
Límit: 2 graus (per a Crònica.cat)
Per Raül Romeva, eurodiputat per ICV
Dos graus. Aquest és el nivell màxim d’escalfament planetari que ens podem permetre. La UE ha de liderar el procés. Almenys això és el que li demanem molta gent, des de dins, i des de fora de les institucions. Però no tothom sembla entendre ni la importància, ni la pressa de l’assumpte. Sí, és cert que després que Al Gore i Nicholas Stern recollissin i repetissin per enèssima vegada el que molts científics i ONG havien dit abans, ara és difícil trobar algú que, almenys sense enrogir, negui l’existència del canvi climàtic i l’escalfament global, i que aquest té uns nivells extraordinàriament accelerats degut a l’activitat humana. Però el curtterminisme i la ceguera política de nombrosos actors (ja siguin polítics, econòmics, mediàtics o fins i tot socials), fa que encara haguem de veure com governs com l’italià i el polonès intentaven bloquejar la setmana passada el ja de per sí dèbil programa de la UE de resposta a l’escalfament global.
Ambdós països van amenaçar amb vetar mesures crucials en termes d’emissions de CO2 i de cara a reduir la dependència europea dels combustibles fòssils. No se’n van ensortir, però és ben segur que hi tornaran, i que el perill radica en què, al cap ia la fi, la recerca del consens obliga a rebaixar sempre les expectatives. Si bé és cert que els líder europeus van ratificar el seu compromís de concloure amb el desenvolupament de les directives europees relatives al clima i l’energia abans de la Cimera de Nacions Unides sobre canvi climàtic de Poztnan (Polònia), al desembre, les modificacions de darrera hora realitzades sobre el document podrien suposar canvis significatius en l’estructura d’aquest paquet de mesures. I és que tot, tot, seria (segueix…)
molt més senzill si els governs que han de liderar el procés fossin conscients i responsables de la gravetat de l’assumpte. Però és més que evident que no tots ho són igual de conscients. Alguns, de fet, ja ho són poc, però és que d’altres gens. El cas és, però, que els governs són el reflex de les societats que els han escollit, i que governen, per bé o per mal.
Fa uns dies vaig tenir l’honor de participar en la presentació en una cèntrica llibreria de Barcelona del darrer llibre il.lustrat d’Alfons López (Cambio Climático y sostenibilidad, ed. Panini Còmics) en què de manera certament brillant i pedagògica explica el què, el per què i el com fer front a l’escalfament global. En la portada del llibre es llegeix: “En el món actual cap batalla és més important, cap problema més amenaçador, que la lluita que lliura l’ésser humà contra el seu propi planeta”. En recomano de manera entusiasta la lectura i la promoció entre amistats, responsables institucionals i socials i professionals dels mitjans de comunicació. Que ningú no pugui dir que no sap. I sobretot que els càrrecs electes siguin conscients també de les exigències de la societat.
La UE es mou, és cert, però com ho faci de ràpid, o com arribi de lluny, dependrà, entre d’altres coses, de la pressió social que els governants sentit al clatell. Per això recomano també seguir, i usar, el lloc web Time to Lead, iniciativa conjunta de les ONG CAN Europe, Friends of the Earth, Greenpeace i WWF, i a través del qual es poden conèixer i fiscalitzar les evolucions de la política europea en quant a la lluita contra l’escalfament global, des de les propostes de la Comissió Europea, passant per les propostes que realment necessitem, fins les opinions i posicionaments que anem adoptant al Parlament Europeu. I és que avui, en ple segle XXI, no val a dir: ‘és que no sabia’, o ‘Europa ens queda lluny’. Ens hi juguem massa com per quedar-nos observant els lideratges europeus en termes de canvi climàtic de manera passiva, ja sigui amb actitud conformista (no hi ha res a fer) o criticona (tots són iguals). Tot plegat és una qüestió de lideratges, cert, però també de majories i minories, i això ho determinem les democràcies, quan votem. Aquí, a Roma, a Varsòvia o a Califòrnia.
Foto: Portada llibre Cambio Climático y sostenibilidad, d’Alfons López. Font: Editorial Panini Còmics