Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de juliol de 2012
0 comentaris

Foc!

Flames ardents destrossen
el que troben al seu pas
efímer, sufocant, destructor,
traïdor. I ens costarà
llàgrima viva
refer-nos al paisatge gris.
La desolació ha triomfat. L’amargura
em crema l’ànsia.
I no puc fer res.
Inútil davant el que passa.
Només contemplo la rojor destructiva
com avança veloçment
de l’alba a la posta de l’astre.
I el bomber és home valent,
lluita en hores de sol i de foscor
per treure l’esperit de l’aigua,
– salvadora, alliberadora,
purificant i santa -.
Qui ens tornarà les imatges robades?
Qui esborrarà la imatge del camp grisosa?
Se m’ha cremat un tros de cor
i se m’ha escalfat l’ànima massa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!