el que troben al seu pas efímer, sufocant, destructor, traïdor. I ens costarà llàgrima viva refer-nos al paisatge gris. La desolació ha triomfat. L’amargura em crema l’ànsia. I no puc fer res. Inútil davant el que passa. Només contemplo la rojor destructiva com avança veloçment de l’alba a la posta de l’astre. I el bomber és home valent, lluita en hores de sol i de foscor per treure l’esperit de l’aigua, – salvadora, alliberadora, purificant i santa -. Qui ens tornarà les imatges robades? Qui esborrarà la imatge del camp grisosa? Se m’ha cremat un tros de cor i se m’ha escalfat l’ànima massa.