En aquest programa fem un recorregut pel passat històric i cultural al voltant de la cartoixa de Portaceli. Una visita virtual que hem pogut fer guiats per la saviesa de l’admirat i estimat historiador beterà Paco Fuster. Aquesta tertúlia s’ha fet possible gràcies a la generosa col·laboració de l’Ateneu de Bétera, en els locals de la qual mantinguérem la conversa. Fotografies Ximo Asensi. Introducció Joan Bell-lloc. Lectura textos Enric Llopis.
Francesc Fuster Serra va nàixer a Bétera a mitjan s. XX. Després d’uns anys d’estudis es va graduar com a enginyer tècnic industrial, però allò que li agradava de debò era l’art i la història de proximitat, especialment la d’aquell misteriós monestir de Portaceli, tan prop de Bétera, amagat entre les muntanyes de la nostra estimada serra Calderona. Ell va viure de jove un fet extraordinari: la renovació i el retorn dels frares cartoixans al vell monestir del s. XIII que, des de feia un segle, havia estat abandonat i espoliat. De nou se sentien les melodies gregorianes sota la volta de l’església, les blanques caputxes dels monjos recorrien novament els claustres gòtics, la gran bassa de l’horta regalimava l’aigua i els tarongers perfumaven una altra vegada l’alta vall de Lullén, la porta del Cel.
Paco Fuster va viure totes aquelles sensacions de molt prop i decidí estudiar amb profunditat el passat històric i artístic d’aquell centre religiós i el paper que va jugar en la organització de l’Edetània medieval cristiana. Per això decidí matricular-se en la Facultat de Geografia i Història l’any 1981. Allí va realitzar un primer treball sobre la iconografia pictòrica de Portaceli, convertit més tard en una Memòria de Llicenciatura. Alumne madur, seriós, apassionat i constant, segons diuen els seus mestres, es va llicenciar en Història de l’Art i començà a treballar sobre les fonts documentals de la cartoixa. Va recórrer els arxius valencians, les principals cartoixes d’Europa i acabà en l’Arxiu Històric i la Biblioteca Nacional de Madrid.
Fruit de la seua investigació aparegueren, entre molts altres articles, dues obres monumentals, imprescindibles per conéixer Portaceli i el Camp de Túria: Cartoixa de Portaceli, història, vida, arquitectura i art, publicada el 1994 i reeditada el 2003 i la segona: Llegat artístic de la cartoixa de Portaceli: obres, iconografia, benefactors i artífexs en el seu context històric, publicada a Salzburg el 2012. Finalment, el 2022, amb motiu del 750 aniversari de la fundació de Portaceli, va coordinar el congrés extraordinari que se celebrà amb aquest motiu, fruit del qual és una nova publicació: La cartoixa de Portaceli (1272-2022). Vuit segles de testimoni, on s’arreplega la tasca científica d’una vintena d’investigadors sobre la història i l’art d’aquest monestir que, des del 1272, ha coordinat i regit la vida espiritual i material dels pobles edetans.
Ara i ací, tenim la immensa sort de compartir una tertúlia sobre Portaceli amb l’estimat Paco Fuster, una tertúlia que s’ha fet possible gràcies a la generosa col·laboració de l’Ateneu de Bétera, en els locals de la qual mantenim aquesta conversa.
Francesc Fuster Serra va nàixer a Bétera a mitjan s. XX. Després d’uns anys d’estudis es va graduar com a enginyer tècnic industrial, però allò que li agradava de debò era l’art i la història de proximitat, especialment la d’aquell misteriós monestir de Portaceli, tan prop de Bétera, amagat entre les muntanyes de la nostra estimada serra Calderona. Ell va viure de jove un fet extraordinari: la renovació i el retorn dels frares cartoixans al vell monestir del s. XIII que, des de feia un segle, havia estat abandonat i espoliat. De nou se sentien les melodies gregorianes sota la volta de l’església, les blanques caputxes dels monjos recorrien novament els claustres gòtics, la gran bassa de l’horta regalimava l’aigua i els tarongers perfumaven una altra vegada l’alta vall de Lullén, la porta del Cel.
