M’he quedat sense paraules
… a la punta de la llengua… tenia la resposta a la punta de la llengua… però a la que anava a dir-la, he tragat saliva… i me l’he engolit…

… a la punta de la llengua… tenia la resposta a la punta de la llengua… però a la que anava a dir-la, he tragat saliva… i me l’he engolit…

… naixes… creixes… et creus que ja eres major… ve el moment on et sembla que encara estàs en la joventut… te la bufa tot… i a criar malves…

… nou mesos… sols nou mesos… un embaraç és el que han tardat les mil fortunes més grans del món de recuperar-se de les pèrdues generades per la Covid-19…
… sols amb els guanys adquirits en aquest periode per les deu persones més riques del món es podria finançar la vaccinació universal…
… per contra, uns 200 milions de persones han caigut en la pobresa arran de la crisi sanitària, segons un informe de l’ONG Oxfam Intermón…

… el #14F #Catalunya compte amb els productes defectuosos… et volen passar material caducat des del març de 2020… o abans…

… afonia… afonia dactilar… mil pensaments al cap per comunicar… mil paraules a les mans per escriure… però al dit sols li ve de gust que anar a furgar-se el nas… per això, per no embrutar ni la pantalla ni el teclat, mantinc l’afonia… afonia dactilar…

“… hi ha dones que caminen
amb els ulls plens
d’una llum tan blanca…”
Rafa Xambó trau nou disc amb onze temes. Un treball variat amb cançons pròpies i algunes versions memorables.
Ara acabem de llançar el primer vídeo, la jove realitzadora Lucia Casañ se n’ha fet càrrec de l’edició, “Tempestes” un poema d’Anna Montero amb música de @RafaXambo.
Des d’ací https://www.verkami.com/projects/29113-la-dansa-dun-temps-nou pots col·laborant en la campanya de micromecenatge.
Marx Brothers #coronavirus
Decret restriccions Diari Oficial Generalitat Valenciana:
ESTÀ CLAR o NO?

… en mig de la vesprada, assegut davant un vell record que donava per perdut i que per sorpresa ha vingut… inesperadament, una part dels meus pensaments es posen pàl·lids… els restants enrogeixen… tot jo tremole, mig avergonyit, uns segons… fins que, amb un descuit, retorna l’oblit… històries del passat s’hi han presentat sense avisar… les he convidat a café i han marxat…


… quasi tot, en aquesta vida, vol temps i paciència… en algunes ocasions molta (però que moltíssima) paciència… així, diuen, que es fan la majoria de les coses ben fetes…

… a #Llíria el primer aparell mecànic per a transportar persones d’un nivell inferior a un altre de superior (i a l’inrevés) d’un edifici el posaren quasi 120 anys després que el primer al planeta, cap als mitjans dels 70 del segle passat, encara que no recorde exactament la data…

… i els xiquets al·lucinàvem com en la fira de sant Miquel… entràvem furtivament a la finca i sols prement un botó anàvem amunt i a baix, de pis en pis, dins d’una xicoteta “nau de les de George H. White”, com els astronautes anant cap a la lluna pensàvem… gaudíem de l’experiència i no parlàvem de l’oratge com fa la gent allí dins hui en dia…

… era (i és) un edifici del carrer del Clarí de Llíria que mira de cara al carrer Colom… ells tenen l’honor de tindre “la primera càpsula espacial edetana”…

…al segle XIX, pel 1857, a Nova York l’inventor Elisha Otis instal·la el primer ascensor del món a l’edifici de l’avinguda Broadway 488 i a la Ciutat de la Música, al Camp de Túria, la modernor l’estrenarem al darrer quart del XX: el que déiem a l’inici, amb paciència i resignació, tot arriba… i tant!!!!

Els 17 municipis que conformen la nostra comarca tenen actualment en conjunt 166.444 habitants, un increment que s’ha suavitzat els últims 5 anys. La Pobla de Vallbona, Bétera i Llíria, en eixe ordre, són els més poblats.
Al 2000 el Camp de Túria tenia una població de prop de 100.000 habitats que es va anar incrementant en un 56% fins a l’any 2015. Açò s’ha suavitzat recentment, però no ha deixat d’afermar-se en conjunt la creixent integració de la nostra comarca en l’Àrea Metropolitana de València.

… entre el record i la imaginació… no hi ha frontera, moltes vegades en la nostra ment, entre el record i la imaginació…

… de la infantesa on les coses duraven quasi eternament i un poquet més… als productes efímers i/o sense cobertura de l’actualitat… del palpable, al núvol… de les mil vides, a ni intentar reparar-ho…
… assumim, sense immutar-nos gens, totes les anormalitats que anem parint…
