vicentgalduf

XafaNúvols

Quan l’índex no vol informar

… afonia… afonia dactilar… mil pensaments al cap per comunicar… mil paraules a les mans per escriure… però al dit sols li ve de gust que anar a furgar-se el nas… per això, per no embrutar ni la pantalla ni el teclat, mantinc l’afonia… afonia dactilar…

+piulada

 

“Tempestes” nou videoclip de Rafa Xambó

“… hi ha dones que caminen

amb els ulls plens

d’una llum tan blanca…”

Rafa Xambó trau nou disc amb onze temes. Un treball variat amb cançons pròpies i algunes versions memorables.

Ara acabem de llançar el primer vídeo, la jove realitzadora Lucia Casañ se n’ha fet càrrec de l’edició, “Tempestes” un poema d’Anna Montero amb música de @RafaXambo.

Des d’ací https://www.verkami.com/projects/29113-la-dansa-dun-temps-nou pots col·laborant en la campanya de micromecenatge.

+piulada1    i    +piulada2

Decret, made of Marx Brothers, Generalitat Valenciana

Marx Brothers #coronavirus

Decret restriccions Diari Oficial Generalitat Valenciana:

ESTÀ CLAR o NO?

 

“… Primer. Limitació de la permanència de grups de persones en espais públics i privats…

… e) Les persones que viuen soles, que podran formar part d’una altra única unitat de convivència formant una unitat de convivència ampliada. Cada unitat de convivència ampliada només podrà integrar a una única persona que visca sola. I la persona que visca sola podrà formar part exclusivament d’una unitat de convivència ampliada durant tot el període de vigència de la mesura…”

http://www.dogv.gva.es/datos/2021/01/25/pdf/2021_670.pdf 

+piulada1    i    +piulada2

De cop i volta, una part de l’ahir

… en mig de la vesprada, assegut davant un vell record que donava per perdut i que per sorpresa ha vingut… inesperadament, una part dels meus pensaments es posen pàl·lids… els restants enrogeixen… tot jo tremole, mig avergonyit, uns segons… fins que, amb un descuit, retorna l’oblit… històries del passat s’hi han presentat sense avisar… les he convidat a café i han marxat…

+piulada

 

Astronauta de poble

… tot vol temps i paciència… en algunes ocasions molta (però que moltíssima) paciència… així, diuen, que es fan la majoria de les coses ben fetes…

+piulada  

… a #Llíria el primer aparell mecànic per a transportar persones d’un nivell inferior a un altre de superior (i a l’inrevés) d’un edifici el posaren quasi 120 anys després que el primer al planeta, cap als mitjans dels 70 del segle passat, encara que no recorde exactament la data…

+piulada   

… i els xiquets al·lucinàvem com en la fira… entràvem furtivament a la finca i sols donant-li a un botó anàvem amunt i a baix, de pis en pis, dins d’una xicoteta càpsula, com els astronautes camí de la lluna pensàvem… gaudíem de l’experiència i no parlàvem de l’oratge com fa la gent allí dintre hui en dia…

+piulada

… era (i és) un edifici del carrer del Clarí de Llíria que mira de cara al carrer Colom…

+piulada 

…al segle XIX, pel 1857, a Nova York l’inventor Elisha Otis instal·la el primer ascensor del món a l’edifici de l’avinguda Broadway 488 i a la Ciutat de la Música, al Camp de Túria, la modernor l’estrenarem al darrer quart del XX: el que déiem a l’inici, amb paciència i resignació, tot arriba… i tant!!!!

+piulada  

Evolució de la població al Camp de Túria

Els 17 municipis que conformen la nostra comarca tenen actualment en conjunt 166.444 habitants, un increment que s’ha suavitzat els últims 5 anys. La Pobla de Vallbona, Bétera i Llíria, en eixe ordre, són els més poblats.

Al 2000 el Camp de Túria tenia una població de prop de 100.000 habitats que es va anar incrementant en un 56% fins a l’any 2015. Açò s’ha suavitzat recentment, però no ha deixat d’afermar-se en conjunt la creixent integració de la nostra comarca en l’Àrea Metropolitana de València.

(+ info: “EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCAL”, per Josep Mª Jordán Galduf)

+piulada  

De l’infinit, a la caducitat

… de la infantesa on les coses duraven quasi eternament i un poquet més… als productes efímers i/o sense cobertura de l’actualitat… del palpable, al núvol… de les mil vides, a ni intentar reparar-ho…

 

… assumim, sense immutar-nos gens, totes les anormalitats que anem parint…

+piulada 

Xarxes socials

… abans d’entrar de ple al segle XXI, sols un cercle íntim de familiars i amics propers tenien coneixement que em faltava una regà… les meues estupideses sols tenien una repercussió reduïda… avui en dia tothom, i una miqueta més, són conscients que sóc un ximple total… tot el món i la galàxia…

+piulada 

Llíria estelada

… al bell mig de les excavacions de la ciutat ibèrica d’Edeta, al tossal del Pic… al fons, la Vila Vella de Llíria… imatge que vàrem fer simbòlicament el darrer diumenge d’octubre de 2003 a les 10:27 hores i publicada aleshores a aquest mateix bloc, en la seua primera etapa,  de @VilaWeb… al seu temps, una de les poques estelades de la xarxa…

+piulada

… exactament va ser un 25 d’octubre… dies abans l’havíem posat a la Torreta, albirant el monestir de Sant Miquel, per fer aquest cartell… després d’alliberar les Illes Medes, el Moviment Ridiculista començà la descolonització del territori i aquesta va ser l’aportació que realitzarem des del Camp de Túria… algun dia haurem de recuperar més tranquil·lament aquestes historietes…

 

+piulada

 

Qui t’estima, s’arrima. O no…

… que jo passe la mà per la paret, no és cap misteri…  però que no estic sols i molts, moltíssims, de vosaltres sou del meu gremi ho diuen clarament les estadístiques… ja fa més de nou mesos del confinament… i no he llegit, ni escoltat, notícies referents a un boom de natalitats per la quarantena… “folleu, folleu que el món s’acaba!!!” deien a la decada dels setanta del segle passat per si colava… cinquanta anys després la civilització i el planeta a la merda, però cardar i fornicar ben poqueta cosa… d’autosatisfacció no parle, que puc perdre el ritme…

+piulada

Camí de Mart va

...mireu si la cosa està fotuda que la Lluna ja fa temps que ha optat per pegar a fugir de la Terra… des d’abans del coronavirus i tot… els físics diran que la rotació del planeta cada vegada és més lenta i açò augmenta la distància, amb la senyora de la nit, a un ritme sols de 3,78 cm a l’any… a poc a poquet, però constantment i amb cabuderia, el satèl·lit manifesta que com més lluny dels humans millor… a fer la mà, si és possible… amb premeditació i sobretot nocturnitat…

+piulada

 

… amb ell el bàsquet valencià va conquerir Europa!!!

… dia trist, molt trist… en llegir les notícies he quedat colpit i malenconiós… i al cap un bon grapat de records inesborrables, màgics… sobretot la vespra de la final del 92 en un hotel de Bari i la celebració del segon títol europeu del Bàsquet Godella un any després al Pla de l’Arc de Llíria… el gran Miki ens ha deixat…

+piulada 

 

… el mestre Miki Vukovic en la memòria, sempre… i una data, 26 de març de 1992… i una ciutat, Bari… i les hores prèvies… i les lliçons magistrals… i el premi a la feina ben feta… i fer història per la porta gran, repetint-la l’any seguent a la capital del Camp de Túria… i amb humilitat… i gran exigència… Micalet al record…

+piulada