vicentgalduf

XafaNúvols

  • @vicentgalduf
  • País Petit
  • raonaments
  • d'oblits i des-oblits
  • Destarifos
  • Terres Edetanes
  • Pòdcast
  • Llíria en imatges
  • València Oblidada

    • Cansat…

    9 d'agost de 2023
    raonaments,

    Cansat de tanta demagògia, frases fetes buides, manipular la realitat i somriures de segona mà… dels meus, dels d’enfront i de tot quisqui… cansat i avorrit de tanta falsetat…

    +info

    Quan el record t’atrapa…

    5 d'agost de 2023
    d'oblits i des-oblits,

    Eixos indrets que no oblides… i que retornes imaginativament quan la realitat et frustra… seure contra el fanal de la Punta della Dogana… i deixar passar, gaudint, el temps…

    (Viatjant sense moure’m de casa… si Aladí tenia una catifa voladora, jo tinc un sofà que arranca a córrer amb la imaginació…)

    +info 1

    +info 2

    ‘El Barber diabòlic del carrer dels Manyans’ pòdcast de Cròniques Edetanes

    2 d'agost de 2023
    País Petit, Pòdcast, Terres Edetanes,

    Quarta Temporada – Episodi 1  (programa 28)

    “Moltes i molts coneixem la terrible història de Sweeney Todd el barber diabòlic del carrer Fleet a Londres, gràcies a la pel·lícula de Tim Burton del 2007, amb Jhonny Deep fent de barber diabòlic i a Helena Bohan-Carter d’ajudant d’aquest assassí en sèrie. El que poca gent sap és que aquesta història del barber que va assassinar a desenes de clients i que després feia pastissos de carn amb els assassinats, gràcies a la seua companya fornera, té el seu origen en uns macabres fets ubicats a la ciutat de València.

    Anomenat, o conegut, com al “Barber diabòlic del carrer dels Manyans”, se sap de la seua existència per les dades i anotacions que s’han pogut recuperar del dietari del segle XIX de Pablo Carsí i Gil ‘Cosas particulares, usos y costumbres de la ciudad de Valencia, 1800-1873’ Gràcies a l’estudi i transcripció que d’ell va fer Rafael Solaz Albert.

    “. . .En la calle de Serrageros, entrando por la de San Vicente, a la derecha, sobre la metad de la calle, hay como un corral que tiene puerta a la calle, entrando por allí se sale a una taberna que hay en la calle de la Pellería que todo forma una casa. Ensima de esta puerta hay trescabesas de piedra de hombre de las que se cuenta que en otros tiempos había una barbería, y que a los que entraban a afaytarse los mataban y rovaban, y otros añaden que en la otra casa avia una pastelería, y metían en los pasteles carne umana de los que mataban. Esto fue un hecho verdadero…”

    De la construcció que parla Carsí no queda pràcticament res, ni la taverna, ni la barberia, ni el corral, ni tan sols la casa amb “tres caps a la porta”.
    Una dada curiosa és que prop de la localització de l’antiga barberia estaria el desaparegut cementeri de Sant Martí, que va ser traspassat entre 1805 i 1806,
    amb motiu de la Reial orde expedida pel Carles III un 3 d’abril de 1787, que per dir-ho així “bandejava els cementeris extramurs de la ciutat” o “… fora de les poblacions sempre que no hi haguera dificultat invencible o grans amplàries dins d’elles, en llocs ventilats i immediats a les Parròquies i distants de les cases dels veïns.

    Quant a la història anglesa, en 2007, el periodista Peter Haining va publicar el llibre “Sweeney Todd: The Real Story of The Demon Barber of Fleet Street” on assegura haver trobat aquestes proves que confirmen la història a Londres.
    Segons el conte, la història de Todd està basada en un home que va ser processat pels seus crims en l’Old Bailey i va ser penjat en el llogaret de Tyburn el gener de 1802 enfront d’una gran multitud. No obstant això, no es troba cap document sobre el judici ni en els arxius de l’Old Bailey ni en el Newgate Calendar. Tampoc existeixen articles de premsa sobre el procés o l’execució.

    Si bé Peter Haining presenta la història com un fet real, no ofereix cap dada específica o comprovable. Alguns detractors del periodista, com Lucian Vaizer, argumenta que el mite de Todd pot provindre d’una adaptació anglesa de la llegenda urbana parisenca de La Posada dels Tres Reis de més de quatre-cents anys d’antiguitat, on es matava els viatgers incauts que eren servits com a plat als hostes de la posada francesa. Aquesta, potser, també va inspirar Jaume Roig quan va escriure l’”Espill o Llibre de les dones” (1460) on el el capítol dedicat a París apareix una pastisseria on feien pastissos amb carn humana.

    No sabem si la història valenciana realment va ser certa, però sí que sabem que, almenys, està documentada per Pablo Carsí i podem situar-la, al contrari del que ocorre amb la història anglesa. Llegenda o no, la pròxima vegada que passegeu pel carrer dels Manyans recordeu que allí, tal vegada, va haver-hi a València una barberia on mataven a la gent i utilitzaven la seua carn per a fer pastissos…”

    Carme Cardona

    Cròniques Edetanes

    (tots els programes)

    Accedir a l’Episodi 1 de la Quarta Temporada, “El Barber diabòlic del carrer dels Manyans”, des de les següents plataformes de pòdcast:

    + Ací des d’Spotify for Podcasters

    + Ací des d’Spotify

    + Ací des de Google Podcasts

    + Ací des d’iVoox

    + Ací des de TuneIn

    + Ací des d’Amazon Music

    Concert de Manolo Miralles a Llíria el 1973

    30 de juliol de 2023
    d'oblits i des-oblits, Llíria en imatges, País Petit,

    Manolo Miralles al cor, sempre!

    Ens refresca la memòria l’amic Enric Llopis: “Allà per la primavera (quasi a les portes de l’estiu) de 1973 un grup cultural del poble vàrem dur a Llíria a Manolo Miralles i els Pavesos, amb Monleón, a la pista de bàsquet (actualment pavelló vell) de la piscina. Manolo acompanyat de la seua guitarra era l’estrella i els Pavesos, que pràcticament començaven, feren de teloners. Tractàvem de recollir algun fons per a les nostres activitats, entre elles el cinefòrum que era la més exitosa. Els pagàrem el sopar d’entrepans, la gasolina i ja està!!!

    Manolo Miralles al Festival de la Fira de Juliol de 1971, a l’Albereda, València. ©RAFA SENA

    Amb Manolo Miralles vaig compartir pupitre i confidències diversos anys a mitat dels seixanta. Després ens retrobàrem a la facultat de Medicina… i més tard en tantíssimes altres ocasions, com en aquell concert d’Al Tall de Llíria de juny de 2007 on l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria commemorava els tres-cents anys del Decret de Nova Planta… Una gran perduda! Com a persona i com un referent excepcional i mai doblegat de la recuperació de la nostra cultura i sobirania. Sempre en el record, sempre!!!”

    +info