A “Llíria, 1921, en tres actes” (també des d’ací a Instagram) vos mostràvem des de lluny el que va ser un símbol de Llíria durant un fum de segles i que encara actualment dóna nom a la muntanya d’enfront del Pic, on està el santuari de Sant Miquel… i hui vos mostrem la Torreta un any abans i en primer pla… i amb una altra curiositat com és la visió des d’allí de l’ermita, oficialment i encara que ara s’utilitza la denominació retallada, de Santa Bàrbara i Sant Sebastià (bon moment per a recuperar el pòdcast 6 de Cròniques Edetanes“La Llíria de 1791” on parlem d’aquesta església)…
A la imatge de davall trobem a Domingo Uriel, que va ser cronista i arxiver llirià… i ací tenim la descripció, també per aquesta època, per part d’altre historiador edetà com va ser José Durán… “LA TORRETA. Pel lloc tan destacat i visible que ocupa és el símbol de Llíria. Esmentada ja al segle XI i reedificada diverses vegades al llarg dels segles. Era quadrangular d’uns 7 metres d’ampla per 8 d’alta. Constava de planta baixa i un pis amb troneres. I en l’angle oriental s’elevava una xicoteta torre per al guaita. La porta d’entrada estava al migdia…“
Joanot Bell-lloc m’envia aquest plànol… “Llíria 1906, la Torreta al centre; la torre (és la Sang) al nord-est, Sant Miquel al sud i Santa Bàrbara a l’oest… a l’esquerra “el Torreon” (la torreta redona)… a l’estació de Dalt la creu de València…”
