Havanera de les Filadores de Llíria (cançó edetana de finals del XIX)
L’any 1987, essent professor de l’Institut del Camp de Túria a Llíria el nostre company de #CròniquesEdetanes Joan Bell-lloc va aconseguir que els seus estudiants gravaren als familiars majors cançons tradicionals edetanes que recordaren… i entre elles hem recuperat aquesta havanera de les filadores de Llíria a les acaballes del segle XIX i on fa menció a l’estrofa final de la guerra de Cuba i Filipines… primer escoltareu la gravació original de Joan a la veïna de Llíria Fina Gil Zapata… i posteriorment una versió del 2014 amb el grup “Corbella” amb les veus de Roger i Laura, el contrabaix de Josep i la guitarra de Joan…
La fàbrica de seda de José Cotanda va ser la més antiga de les indústries llirianes, que s’havia posat en marxa l’any 1894 i produïa mocadors que es comercialitzaven a València. El 1913 un informe de la inspecció de treball sobre les indústries tèxtils a l’estat la ressenyava com a l’única instal·lació fabril d’aquesta branca existent a Llíria: “Treballen nou hores en telers a mà, i a estall, sent totes les operaries de més de catorze anys i pagant-los per metre de peça. El treball és delicat i de valor, i requereix bastant habilitat, sobretot en els teixits amb relleu. No s’hi fan hores extraordinàries ni treball nocturn”.
Els millors moments de la sedera lliriana coincidiren amb la Primera Guerra Mundial, i poc després encetà la decadència. Durant la guerra del 1936-39 arribà a elaborar paracaigudes i tela de soldat, però el 1940 es traslladà a Benetússer i l’edifici que havia ocupat prop del pati de Sant Francesc passà a allotjar la Cooperativa Vinícola, nou nom que prengué arran de la victòria de Franco l’anterior Campesina. La plantilla de la sedera la integraven entre 80 i 100 dones i 5 homes.
Documentació:
+ “Gent de Llíria (Economia i societat d’un cap comarcal del País Valencià)” Josep Maria Jordan i Galduf. 1979
+ ‘La fàbrica dels sacs de Ríos: una indústria del passat llirià (1929-1974)’ Joan Josep Adrià i Amparo Castillo Mas. 2018
Lletra original de l’havanera
Les fadrines fabricantes,
quan se n’ixen dels telers,
pareixen pollastres jóvens
voltejant per els carrers.
Tiren una olor a polvos…
no hi ha qui s’acoste ad elles,
porten el monyo arrissat
i hasda les fadrines velles.
Eixes de la canasteta
que agarren l’armozaret
i es posen a xarritar
davant de ca l’aladrer,
davant de ca l’aladrer
es posen a xarritar:
– Què te pareix de Fulano,
donaor en què parlar? (bis)
Quan topeten al cartero
tenen un pesar que es moren
– Diga-mos la veritat
que si els de Cuba ja acaben.
– No cal que es compreu botitos
ni es feu les cares tan fines,
que si els de Cuba ja acaben
s’escomencen Filipines.
… la fàbrica de la seda de Llíria es va traslladar el 1940 a Benetússer… i les seues instal·lacions, prop del patí de sant Francesc, foren adquirides el 1941 per la Cooperativa de Llíria… “La Campesina” rebatejada “Vinícola” en acabar la guerra…